Han fet falta més de trenta-vuit anys per esclarir totalment la matança de civils irlandesos del Bloody Sunday' (Diumenge Sagnant) a mans de tropes britàniques, a la ciutat nord-irlandesa de Derry (Londonderry pels unionistes). El diumenge 30 de gener del 1972, paracaigudistes britànics van disparar contra una manifestació pacífica demanant drets civils i van matar a catorze persones. El passat dimarts, 15 de juny, el primer ministre britànic, el conservador David Cameron, feia públic l'informe Saville i demanava perdó per la matança.

La població nacionalista irlandesa (els catòlics, segons un llenguatge periodístic simplista i equívoc), dirigida per organitzacions de drets civils, estava mobilitzada els anys 70 reclamant els seus drets. A l'Ulster, convertit en territori britànic desprès de la partició de l'illa que va donar naixement a la República d'Irlanda, governaven els descendents dels colons anglesos i escocesos, els unionistes o partidaris de la unió amb Gran Bretanya, en la seva major part protestants, i la població de nissaga irlandesa, la majoria catòlics, era discriminada tant socialment com econòmica, política i cultural.

Els nord-irlandesos catòlics estaven discriminats en l'accés als llocs de treball; en l'atribució d'habitatges (es van formar guetos); en les circumscripcions electorals, dibuixades per mantenir el predomini polític dels unionistes; en el dret a vot, ja que només podien votar els propietaris d'una casa (evidentment, la majoria de propietaris eren unionistes), etc. Per protestar per les polítiques de discriminació i demanar la igualtat de drets va sorgir un potent moviment civil que organitzava manifestacions pacífiques. Fins que el 30 de gener del 1972 a Derry, l'exèrcit britànic va perdre el control dels seus soldats, que van disparar sobre la multitud de manifestants, matant-ne catorze.


La mentida d'Estat

Un primer informe oficial, publicat pocs dies després dels fets, afirmava que els soldats britànics havien disparat en defensa pròpia, contestant al foc de manifestants armats. Aquesta versió dels fets contradeia els testimonis de la població que havia presenciat els fets i dels periodistes que hi havia, que deien que cap dels morts i ferits anava armat. Els paracaigudistes van matar aquell dia cinc dels manifestants disparant-los per l'esquena. Set dels morts tenien menys de disset anys.

El xoc entre la població nacionalista irlandesa va ser terrible, la Gran Bretanya va deixar de ser vista com un àrbitre en el conflicte entre nacionalistes i unionistes per convertir-se en enemic, en part del camp contrari. Tal com ha explicat el líder del Sinn Fein (partit nacionalista irlandès que lluita per la reunificació d'Irlanda), Gerry Adams, a partir del Bloody Sunday' "el diner, les armes i els reclutes van començar a fluir cap a l'IRA (Exèrcit Republicà Irlandès)".

El 1998, quan el primer ministre britànic laborista Tony Blair negociava els acords de pau que havien de posar fi al conflicte de l'Ulster, va crear-se una comissió investigadora per establir la veritat sobre els fets del Bloody Sunday'. Formava part del preu a pagar per la Gran Bretanya per posar fi al conflicte. La comissió, presidida per Saville, ha escoltat a nou-cents testimonis i ha elaborat un informe de 5.000 pàgines, amb un cost de 232 milions d'euros en despeses jurídiques.


Restabliment de la veritat històrica

Segons l'informe Saville, cap dels manifestants "representava una amenaça de mort o de causar ferides greus", cap d'ells anava armat ni hi havia cap mena de raó per matar-los enmig del carrer. Cameron ha dit ara, davant la Cambra dels Comuns: "No estava justificat, estava malament", tot afirmant que "no hi ha cap dubte, cap equívoc, cap ambigüitat" en l'informe ara fet públic. "Els soldats van perdre el control dels seus actes", va declarar Cameron, afegint que estava "profundament consternat".

L'informe també estableix que l'exèrcit, els soldats que no havien trobat cap arma a mans dels manifestants ni cap d'ells va resultar ferit, van mentir en el primer informe que els exculpava i això pot obrir ara el camí a una persecució judicial per perjuri.

Els trenta anys posteriors al Bloody Sunday' hi ha hagut 3.500 víctimes en el conflicte de l'Ulster. Com diu l'informe Saville, aquella "catàstrofe" "va accentuar el ressentiment dels nacionalistes i l'hostilitat vers l'exèrcit. Va exacerbar la violència. L'any 1972 va ser el més sagnant" ja que hi van morir 472 persones, de les quals un centenar eren soldats.