Malgrat que l'assistència (800.000 persones) va baixar lleugerament, en relació a les passades manifestacions convocades per Omnium i l'ANC, la societat catalana va continuar deixant clar que l'anhel per a la independència no és un suflé. Les entitats sobiranistes convocants s'aferren al RUI per a poder buscar el punt de trencament que els ciutadans fa temps que demanen als seus representants polítics. Però, intel·ligentment el president Carles Puigdemont no tanca portes a arribar al moment zero usant altres mecanismes (eleccions constituents, o com li vulguem dir). Crec que la posició del President és prou assenyada dins de la rauxa que, moltes vegades, viu el Procés; malgrat les presses que hem intentat, entre tots, imposar als representants nostres polítics.

Massa vegades hem dit que "ara és l'hora de la política". Però, com més propers estiguem en aquest punt de no retorn, més política necessitarem. Davant de la judicialització del Procés que imposa el govern espanyol (i demana l'oposició a Catalunya), el sobiranisme ha d'imposar-se amb més acció política. És hora de la política, sí, però sobretot és hora de l'astúcia! Més enllà de les declaracions abrandades de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez (per altra banda, també necessàries per la Diada), em va agradar molt més llegir en arribar a casa una entrevista d'El Punt Avui a l'eurodiputat d'ERC, Josep M. Terricabras, que radiografiava el moment polític que viu Catalunya amb una mirada més holística, menys catalano-cèntrica, gràcies a la tribuna que li regala la vida a la capital comunitària. Terricabras parlava de com es debilita el soft power espanyol cada dia que passa, de com les potències europees arraconen un govern Rajoy que no té credibilitat i de com l'Europa actual ha fet "vestits a mida" cada vegada que un Estat ha tingut un trasbals intern. Molt important, aquest últim element!

Mentre, per una banda, l'opinió pública queda encotillada debatent el mecanisme per trencar amb Espanya, per altra banda li costa adonar-se que hi ha una batalla a nivell internacional que s'ha de jugar bé i guanyar. La Diada ha estat, novament, una nova finestra perquè la premsa estrangera coneixes de prop la realitat de l'independentisme, però la paradiplomàcia catalana no pot deixar de treballar. Com sempre, és millor que sigui en veu baixa i al marge dels focus de les càmeres, però també m'agradaria sentir de tant en tant veus més escèptiques amb el "com trencar" i més cohesionades amb el "com explicar" (internacionalment) aquest trencament. L'ambigüitat calculada del President i d'altres càrrecs de la Generalitat a l'hora de parlar del RUI se'ls podria girar en contra en un escenari mediàticament monopolitzat per aquest debat (com sembla que, alguns, s'entesten a construir), però penso que aquesta ambigüitat és avui francament necessària per poder treballar en calma la millor manera d'arribar al moment zero.

Xavier Ginesta