Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 8 de de gener del 2013 | 16:50
Opinió · Política catalana
Carles Campuzano
Carles Campuzano, portaveu adjunt de Democràcia i Llibertat al Congrés dels diputats

Emergència nacional

Quan el malaguanyat Ramon Trias Fargas escrigué l'any 1985 el seu imprescindible Narració d'una asfixia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya, fou titllat d'exagerat. I durant gairebé vint-i-cinc anys anàrem fent la viu-viu. Des del temps d'en Trias Fargas es millorà el sistema de finançament de l'autogovern, fonamentalment per dues vies.

Per una banda, per la via de la participació parcial de la Generalitat en la recaptació de dos dels grans impostos del sistema fiscal espanyol (IRPF i IVA), i per l'altra, amb la incorporació d'una limitada capacitat normativa en aquest camp. Millores que s'iniciaren tímidament amb els acords amb el darrer govern socialista de Felipe González i que culminaren amb els que es derivaven de l'Estatut d'Autonomia de 2006.

No en va, es digué pràcticament sempre (governant CiU o governant el tripartit) que cadascuna d'aquelles millores implicaven que el nou sistema de finançament acordat era el millor de la història... Allò cert, però, és que cap de les millores acordades va reduir de manera significativa el dèficit fiscal de Catalunya, ni va garantir de manera suficient els serveis públics essencials que calia prestar als ciutadans, ni va permetre la inversió en infraestructures que ens havia de garantir la competitivitat futura de l'economia catalana.
Toca donar suport a la demanda de Mas-Colell de revisar l'objectiu de dèficit públic. Cal fer-ho amb totes les seves conseqüències"
Mentre fou possible, a Catalunya vam optar per la via de l'endeutament públic com a fórmula per a garantir el finançament de les polítiques del Govern català. I augmentant, d'aquesta manera, la pressió fiscal als contribuents catalans respecte la fiscalitat del conjunt de l'Estat. Era allò conegut com "pagar impostos suecs i rebre serveis públics i infraestructures nord-americanes".

Tot plegat ha fet un catacrac amb la crisi del deute públic que estem vivint i l'austeritat extrema que ha promogut l'estúpida ortodòxia econòmica imperant a la Unió Europa. I no és pas que el nostres nivells d'endeutament públic siguin insostenibles per ells mateixos, sinó que la incapacitat de poder continuar finançant-nos als mercats al no gaudir de la sobirania fiscal d'un Estat ens ha fet més dependent que mai del govern espanyol.
El dret a decidir no serà viable amb una Generalitat que no pot pagar els sous"
En paraules d'Andreu Mas-Colell "només podem gastar allò que podem finançar i no podem finançar més que allò que ens permet l'objectiu (de dèficit) reconegut", que ens ve imposat de manera absurda pel govern de l'Estat. L'asfixia s'ha consumat i ho pateixen els ciutadans, les empreses, les entitats del tercer sector social, els treballadors públics avui i la cohesió social i la competitivitat futures.

Afirmava Trias Fargas el 1985 que, de cara al futur, se sentia menys preocupat per la llengua o per les competències de la Generalitat que pel que es podia derivar d'un finançament insuficient. Creia Trias Fargas que en la llengua s'imposaria el sentit comú de la gent i que en matèria de competències es podia fer més o menys, però que sense sobirania financera no hi havia autogovern.

En aquest any nou que acabem d'encetar, i que ve carregat de tants presagis inquietants, toca donar suport a la demanda que ha plantejat el Conseller Andreu Mas-Colell de revisar l'objectiu de dèficit públic d'un 0,7 del PIB català que ha marcat el Govern espanyol. I cal fer-ho amb totes les seves conseqüències. Arribar a exercir el nostre a dret a decidir no serà viable amb una Generalitat que no pot pagar els sous dels seus treballadors o les factures als seus proveïdors. Estem en temps d'emergència nacional.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Carles Campuzano
Carles Campuzano
Carles Campuzano, portaveu adjunt de Democràcia i Llibertat al Congrés dels diputats
Opinió · Política catalana
Catalunya, nació d'immigants
Opinió · Política
Quins partits per al segle XXI?
Opinió · Política catalana
Unitat
Opinió · Política
L'àrea metropolitana, assignatura pendent
Opinió · Política
La independència serà social o no serà
Opinió · Política
Raons per a un Estat propi
Opinió · Política
L'ètica de la responsabilitat
Indica publicitat