Molts polítics no se n'adonen que mentir i manipular no fa més llest a qui ho practica en la seva defensa ideològica, ni més babau al destinatari de dita acció.
El PP, després de mesos i mesos negant que Catalunya i Escòcia tenien res a veure, ens vol fer creure, com per art de màgia, que el rebuig internacional que ha suscitat el referèndum de Crimea és una lliçó que Catalunya no pot obviar, que les semblances són irrefutables i les conseqüències mimètiques.
Entre les infinites diferències que hi ha entre Crimea i Catalunya, i que no és el meu objectiu analitzar, la fonamental és la presència a la península del Mar Negre, d'una força militar d'ocupació estrangera, l'exèrcit rus. Són 30.000 soldats els desplegats en una població que tot just fan la suma de Barcelona i L'Hospitalet. Crimea és un enclavament important per a Rússia.
De fet, en formava part de l'Imperi Rus des del segle I abans de Crist. Va passar de ser territori rus a ser territori ucraïnès el 1955, quan Krushev, va cedir el territori a la República Soviètica d'Ucraïna, segons algunes fonts, per agrair el suport del partit comunista ucrainià en l'ascens del polític al poder. D'altra banda, cal tenir en compte que les grans potències occidentals com els Estats Units, Gran Bretanya o la pròpia Rússia, van garantir la integritat territorial d'Ucraïna a canvi que no desenvolupés el seu programa militar nuclear.
Rússia, veient frustrat el seu intent de fidelitzar Ucraïna com aliat submís, ha optat per actuar com ho va fer amb els territoris georgians d'Abjàsia i Ossètia del Sud. Desestabilitzant i militaritzant la zona. Dos territoris, també, que el ministre Margallo utilitza per desautoritzar el procés català ignorant, de forma interessada, el complex i polièdric equilibri de poder que la zona ex-soviètica suporta.
No em preocupa tant la comparació burda i interessada de la política internacional que fa el PP per negar la consulta a Catalunya, sinó el fet què, algun dels seus polítics, creguin i practiquin la mentida i la manca de rigor per defensar posicionaments polítics. Uns posicionaments què, poden ser legítims, s'expliquen amb falsedats com a carnassa de consum electoral, sense passar per un mínim control de qualitat i contribuint a la vàcua i superficial dialèctica del debat partidista.
