Stricto sensu, i amb l'actual llei electoral a la mà, ni les eleccions municipals són una primera volta, ni les eleccions catalanes són unes plebiscitàries. Tanmateix, com la Política és una ciència no exacta i que abasta parcel·les més extenses que el Dret, qualsevol entès podria admetre que, en un context històric determinat per mobilitzacions inèdites i reconegudes internacionalment a Catalunya durant els darrers anys, aquestes dues convocatòries electorals presenten molts elements per ser qualificades d'extraordinàries, de singulars, de plebiscitàries, en el sentit que Ernst Renan donava a la nació –plebiscit quotidià.
Per esdevenir estat cal ser majoritari al carrer i a les institucions"
D'aquí ve l'enorme importància de les properes eleccions, anunciades com la primera volta d'unes plebiscitàries, per dos motius: (1) perquè els ajuntaments són l'administració més propera al ciutadà. D'ells depenen gran part dels serveis que impliquen progrés i justícia social pels nostres conciutadans, i aquest fet –vincular progrés social i avenç nacional-- és fonamental en la creació d'un nou estat europeu i (2) perquè en un moment en el que les autèntiques "estructures d'estat" que depenen de l'estat (tribunals, Corts, ambaixades o seus ministerials) són armes en contra de la voluntat majoritària dels catalans i les catalanes, quina millor fita que fer-se hegemònics d'una veritable estructura d'estat com són els ajuntaments, administracions que disposen d'una autonomia fiscal i financera considerable?

Per esdevenir estat cal ser majoritari al carrer i a les institucions. El suport ciutadà ha estat abastament demostrat els darrers anys amb les mobilitzacions ciutadanes, quantitativament les més importants des de la caiguda del mur. Ara cal la mateixa victòria en el terreny institucional. Per això, cal una incontestable resposta als consistoris catalans d'aquesta voluntat esdevinguda majoritària.