Just a partir del moment que el protagonisme públic es desplaçà de la gent als partits i al govern, tot va alentir-se i el ritme creixent d'entusiasme dels darrers mesos i anys va anar decandint, a poc a poc.

Així, si el 9n va ser la culminació, l'endemà, el 10, va ser l'inici de la desorientació, la decepció i la fatiga civil. De manera incomprensible, quan tothom, aquí i a fora, esperava una reacció immediata i ferma per part de les institucions, d'acord amb la resposta ciutadana obtinguda en unes condicions democràtiques tan adverses, aquesta no es va produir.

Van haver de passar una bona colla de setmanes abans no se situés en l'imaginari col·lectiu una nova data com a referent: el 27 de setembre. Mentrestant, pel camí, no va ser poca la gent que, sense descavalcar de l'independentisme, ni renunciar-hi, van disminuir sensiblement o, fins i tot, evitar, l'exteriorització dels seu entusiasme alliberador, fins llavors expressat de forma desacomplexada.

Si tothom sap que el ferro s'ha de treballar quan és calent, per quins motius es va trigar tant a fixar una data mobilitzadora i definitiva en l'horitzó nacional? Hi deu haver més d'una explicació, entre les quals, la més sovintejada, és la que assegura que tot va venir per culpa d'ERC en no acceptar de concórrer a les eleccions en la mateixa llista que CiU, fet que va retardar la convocatòria electoral.
Figura que ERC és bona per a aprovar pressupostos, per a fer una llista conjunta i designar assessors però no ho és per a entrar al govern amb CiU"
Francament, crec que aquesta és una més de les argúcies habituals dels professionals del nacionalisme de tradició no independentista.  Es necessitava temps per a fer una llista que, excepte CDC –ni tan sols CiU!-- cap partit no volia o bé calia deixar passar primer les eleccions municipals, per tal de garantir que, segons qui, no perdés el control substanciós de les quatre diputacions provincials del Principat? Control que, ben probablement, no s'hauria produït en la seva totalitat cas de situar les eleccions al Parlament abans de les municipals, atesos els resultats previstos a totes les enquestes.

Els professionals del poder i experts en guanyar eleccions, però, no n'han tingut prou amb permetre el refredament de l'estat d'ànim col·lectiu, sinó que, com en altres moments de la història recent, han intentar carregar els neulers de la situació a ERC i al seu líder, com si res. I tot això ha passat, simultàniament, amb l'exòtica situació de CiU, integrada per un partit que no és independentista però que diu que vol la independència (!) i un altre que encara no sap què és, però que no ho dirà fins passades les municipals, no fos cas... I si ho digués bans, què passaria? Em sembla, sincerament, poc seriós amb l'electorat català un capteniment d'aquest tipus. De què tenen por? De què s'amaguen? Què és el que volen evitar, dient-ho després i no abans?
No ens podem tornar a permetre que el 27 de setembre passi exactament el mateix que l'endemà del 9 de novembre: res"
Mentrestant, han activat tota la seva maquinària mediàtica i els seus múltiples i diversos altaveus per tal de desgastar l'històric partit català i collar la persona que hi ha al davant, presentant-los com a intransigents, immadurs, poc preparats políticament, amb poca visió d'estat o escassos de patriotisme. A veure si ho entenc: figura que ERC és bona per a aprovar amb els seus vots els pressupostos de l'actual govern de la Generalitat, en mans de CiU. És bona per a fer una llista conjunta amb CiU. És bona per  a designar assessors que, de franc i en hores lliures, es dedicaran a assessorar (?) el govern de CiU, camí d'Ítaca, però, en canvi, sent bona per a tot això amb CiU, no ho és per a entrar al govern amb CiU, a governar amb CiU, a prendre decisions amb CiU, a tocar poder amb CiU? Hi ha alguna cosa que no em lliga o, ben mirat, em lliga tot...

L'únic que no ens podem tornar a permetre és que, el 27 de setembre, passi exactament el mateix que l'endemà del 9 de novembre: res. Perquè, si així fos, aleshores la remuntada nacional costaria déu i ajut, bo i suposant que encara fos possible. No hi pot haver més improvisació. No hi pot haver més tacticisme polític que patriotisme responsable. L'endemà del 27 de setembre hem d'anar a totes i no podem fer ni un sol pas enrere, ni tan sols per agafar embranzida. I l'ANC, l'Òmnium, l'AMI, Súmate i tots els catals amb partit o sense, però amb la il·lusió de construir una terra lliure no hem de permetre cap més dilació, cap més vacil·lació, cap més dubte. L'endemà del 27 de setembre serà, doncs, un altre 10, 10 de novembre. Però només hauria de ser-ho com a data en el temps, no pas com a error polític a repetir. Serà bo, doncs, de tenir ben esmolades les eines, per quan vingui un altre 10, doncs.