Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 1 de de setembre del 2014 | 17:22
Opinió
Josep-Lluís Carod-Rovira
Polític i escriptor

La forma és el fons

Ara fa un any, centenars de milers de catalans omplien carreteres, carrers i places i, agafats de la mà, reivindicaven el dret a ser i a ser lliures, de manera festiva, alegre, convivencial.

Eren gent de totes les generacions, famílies senceres amb membres de totes les edats, d'ideologies polítiques distintes, de pensament religiós plural, de condició social variada i d'orígens i llengües diverses. La imatge va donar la volta al món, ja que es tractava d'una de les mobilitzacions humanes més importants dutes a terme a Europa, del final de la II Guerra Mundial ençà. I què volia tot aquella gent? Votar, simplement poder votar a les urnes, pacíficament, democràticament, allò que tan festivament expressaven al carrer. Catalunya, doncs, s'havia expressat amb claredat: volia votar.

Pocs minuts després, qui va expressar-se va ser Espanya, quan un grup d'energúmens va assaltar la Delegació del Govern català a la capital espanyola i va interrompre la celebració de l'acte institucional de la festa nacional amb violència, utilitzant gasos lacrimògens, empenyent els assistents i llançant per terra la bandera nacional. També ho va veure tot el món i van poder comparar Espanya i Catalunya. La diferència de les "maneres" espanyoles va contrastar amb la forma catalana d'actuar. En realitat, però, la posició espanyola no era uniforme, ja que, fonamentalment, n'hi havia dues: la dels qui ens negaven el dret a votar (govern, PP, PSOE, etc) i la dels qui ens negaven el dret a existir.
Les formes pacífiques avalen el procés, prestigien la causa nacional i reforcen la legitimitat de les aspiracions col·lectives"
La forma, doncs, és inseparable del fons, hi pertany, en forma part. La nostra força, més enllà de la potència humana de les mobilitzacions socials, ens ve, precisament, de la forma: democràtica, pacífica, política, alegre i festiva fins i tot. Mentre no ens belluguem d'aquí, fantàstic. Centenars de milers de persones al carrer i ni un sol gest incívic: cap contenidor abocat, cap paperera cremada, cap cotxe destrossat o fent barricada al mig del carrer, ca aparador fet malbé a cops de pedra.

En definitiva, res que pugui associar-se a la més mínima expressió de violència. I no ens hem de moure d'aquí, perquè, en el nostre cas, les formes ens poden crear més aliats internacionals i més simpaties internes que no pas, probablement, el mateix fons, l'objectiu final. Les formes pacífiques avalen el procés, prestigien la causa nacional, reforcen la legitimitat de les aspiracions col·lectives. A nivell de l'opinió pública internacional això és més que evident: premsa, ambaixades, etc. Això és tan clar que Espanya farà el que calgui per aconseguir que les formes empastifin el recorregut del poble català cap a la llibertat. Què no deuen estar disposats a fer per a aconseguir un sol gest de violència, per petit que sigui, ja que ells mateixos s'encarregaran de magnificar-lo?
Les provocacions són grans i les oportunitats que algú perdi els estreps aniran creixent, cada dia més. No els fem el joc"
Les provocacions són grans i les oportunitats que algú piqui l'esquer i perdi els estreps aniran creixent, cada dia més. No els fem el joc. La violència només els beneficia a ells, justament perquè només ens perjudicaria a nosaltres. Si no ens movem ni un mil·límetre de la línia ferma i contundent, però del tot tranquil·la, mantinguda fins ara, nosaltres ho tenim guanyat i ells perdut. Faran tot el que calgui i més perquè a algú se li'n vagi la mà o se li escalfi la boca. No caiguem en el seu parany. Cap violència contra persones, cap violència contra símbols, cap violència contra edificis, cap violència contra mobiliari urbà. Qui foti la primera clatellada forta, haurà perdut als ulls del món, perquè haurà deslegitimitat la causa que assegura defensar.

Les idees no es combaten a mastegots o amb insults, sinó amb idees, amb paraules, amb arguments. En un procés d'emancipació nacional com el nostre, la bandera espanyola no s'ha de cremar. Simplement s'ha d'arriar pròpia bandera. Cada cop som més els que la volem, com els patriotes catalans de fa un segle, ben alta, ben dreta, ben sola. No ho espatllem al darrer moment. Només, amb tota la solemnitat possible, amb la música corresponent, perquè deixi d'ocupar el lloc inadequat que fins ara ha usurpat, al nostre país, a la nostra tindrem in-inde-indepen-dèn-ci-a, si ara actuem amb in-inte-intel·li-gèn-ci-a!

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Josep-Lluís Carod-Rovira
Josep-Lluís Carod-Rovira
Polític i escriptor
Opinió ·
Per quan vingui un altre 10
Opinió ·
Les altres eleccions
Opinió ·
Unitat i pluralitat
Opinió ·
President, convoqui eleccions
Opinió · Política
El front exterior
Opinió ·
Qüestió de mesos
Opinió ·
PSC, quatre qüestions
Indica publicitat