Els problemes judicials amb què topa el model lingüístic de l'ensenyament deriven del fet que el TC es va carregar la regulació lingüística de l'Estatut.
L'Estatut que vam aprovar en referèndum diu que a Catalunya hi ha dues llengües oficials i que, per tant, els ciutadans tenen dret a realitzar els actes jurídics i a relacionar-se amb l'Administració en qualsevol de les dues llengües. Però l'Estatut no estableix una equiparació absoluta de les dues llengües, un sistema de bilingüisme sistemàtic, sinó que determina que una d'aquestes llengües, el català, a més de ser oficial, és la llengua pròpia de Catalunya, condició de la qual en deriven conseqüències importants. Com deia l'article 6.1 abans que el TC el mutilés, el català, com a llengua pròpia, és "la d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament."
El model lingüístic de l'ensenyament va optar fa trenta anys per l'ús preferent del català: no només per raons de normalització lingüística sinó perquè el català és la llengua del país
En la pràctica, aquest model s'aplica des de fa més de trenta anys: hi ha dues llengües oficials però el rètol de la porta del palau de la plaça Sant Jaume només diu "Palau de la Generalitat" (no "Palau de la Generalitat/Palacio de la Generalidad"); a la capçalera de la papereria de ─posem per cas─ el Departament de Medi Ambient només hi consta un logotip (no dos, "Departament de Medi Ambient/Departamento de Medio Ambiente"); TVC i Catalunya Ràdio emeten en català; l'única forma oficial dels topònims és la catalana, etc.
Per això mateix el model lingüístic de l'ensenyament va optar fa trenta anys per l'ús preferent del català: no només per raons de normalització lingüística o pedagògiques (per a garantir l'aprenentatge de la llengua per part de la població que viu socialment immersa en el castellà) sinó perquè el català és la llengua del país.
El model que l'Estatut va recollir té el suport majoritari de la societat catalana. És molt discutible que aquest model no càpiga a la Constitució, però això és el que diuen els tribunals. Que no hi cabem
La sentència del TC sobre l'Estatut rebutja aquest model: descarta que la proclamació del català com a llengua pròpia de Catalunya tingui cap conseqüència pràctica i declara que les dues llengües han de mantenir una posició d'equilibri. El TC admet que en alguns casos es pugui donar un tracte preferent al català però només si és necessari per a normalitzar-lo, o sigui per a corregir una situació real de desequilibri i assolir la posició equitativa de les dues llengües. Prenent fonament en aquesta sentència, el Tribunal Suprem ha establert que l'ús de les dues llengües en l'ensenyament ha de ser paritari, llevat que es demostri que, encara avui, cal un ús major del català per a assolir-ne la normalització.
El model que l'Estatut va recollir (dues llengües oficials i posició preeminent del català, com a llengua del país, en determinats àmbits) té el suport majoritari de la societat catalana. És molt discutible que aquest model no càpiga a la Constitució, però això és el que diuen els tribunals. Que no hi cabem.
