Catalunya té a l'horitzó dues cites electorals i tres dates marcades en vermell: 24 de maig, 11 de setembre i 27 de setembre. Per a tothom? Bé, potser no ben bé. Hi ha qui en marca dues i n'hi afegirà una altra, quan es convoquin les eleccions espanyoles. Amb dates més pròximes, però amb els ulls posats en aquelles, l'ANC ha convocat un acte de rellançament (després d'un temps en què s'ha dedicat a tasques internes) per al proper divendres 27 de febrer.
Coincidint-hi, casualment, ICV farà una Convenció Nacional els dies 27 i 28 de febrer, convocada inicialment per aclarir "definitivament" el seu horitzó nacional i reconvertida ràpidament en el tret de sortida per a les municipals.
ICV és l'únic partit que ho fia tot a un pol d'esquerres perquè pensa (més enllà de l'argumentació política: ser alternativa a la dreta) que una aliança amb Podemos és bàsica per evitar la irrellevància a què sembla abocada. En aquest sentit, la direcció creu que un bon resultat a les municipals a Barcelona hauria de facilitar l'acord amb aquest nou actor polític de cara a les eleccions al Parlament.
Un actor et de dalt a baix i del centre a la perifèria, que ja ha dit que vol anar sol i que, a hores d'ara, demostra tenir menys autonomia que el PSC. Aquest camí obvia aparentment, però, un factor central en la política catalana: la qüestió nacional. A ICV hi ha, en aquest sentit, gent de tot, una pluralitat que la tensiona i que l'obliga a prendre una decisió, tot i que la tria pugui comportar un risc de ruptura.
És important que l'independentisme, sigles a banda, sigui hegemònic a tots els ajuntaments del país"
Precisament, el 7 de febrer es va fer a l'Hospitalet de Llobregat una trobada de l'Àmbit Fet Nacional d'ICV, que agrupa independentistes del partit, en què diverses intervencions van insistir que calia anar a la Convenció del 27 de febrer amb esperit positiu i amb ànim de continuar fent pedagogia entre una majoria de la militància que tendeix a arrenglerar-se amb el "sí/depèn". El 28 de febrer, acabada la Convenció, ICV haurà hagut d'assumir un compromís amb la independència, que no pot quedar supeditat a un hipotètic procés de canvi espanyol.
Deia en un article recent que "com Syriza no renuncia a la independència grega, com Podemos no renuncia a la independència espanyola, ICV no pot renunciar a la independència de Catalunya". Doncs bé, en els mesos que falten fins al 27-S caldrà remarcar-ho i deixar clar, alhora, que difícilment hi podrà haver progrés social sense independència, l'autèntica línia de trencament amb l'statu quo que pot fer possible un canvi polític, econòmic i social.
La primera parada del camí que ens porta fins al 27-S són les eleccions municipals del 24 de maig. Unes eleccions que no són cap parèntesi en el procés cap a la independència, com no ho són en la lluita per un país més just i net. El municipalisme català ha estat històricament important i és un dels senyals d'identitat d'ICV. Els ajuntaments són l'administració més propera a la gent, els que sovint han de fer front en primera instància als seus problemes i els que poden recollir en primer lloc la voluntat popular.
Per això és important que l'independentisme (sigles a banda) sigui hegemònic a tots els ajuntaments del país perquè aquests puguin ser la primera pedra de la República Catalana.
