Aquest clam, però, batega en enmig d'un context social i polític enrarit i complex a causa de la dramàtica crisi econòmica que pateix especialment el sud d'Europa.

Una crisi que en el cas de Catalunya pot ser tant un atiador de l'independentisme com un contrapunt. Si bé sembla cada vegada més clar que el govern de l'Estat està definint una estratègia d'ofec financer de la Generalitat, també existeix una acció de crítica constant a la política de retallades del govern de la Generalitat per part dels partits de l'oposició.

Per tant, en aquestes eleccions es combinen una gran esperança i un gran consens per fer passes cap a un Estat propi, i alhora un gran desencís ciutadà a causa del context econòmic i de la gestió de la crisi financera en el marc de la Unió Europea, en què els bancs semblen haver esdevingut els nous amos i senyors de les nostres vides.

Enquestes. Aquestes, doncs, són unes eleccions també difícils, complicades. Unes eleccions en què veurem més enquestes que mai. La incertesa és més gran que en cap de les altres eleccions anteriors. I malgrat que les enquestes poden indicar en certa mesura les intencions dels votants, en les pròximes setmanes poden passar moltes coses. De fet, el canvi més important continua produint-se en el marc de la societat civil. La suma dels empresaris (a excepció de les grans empreses) i dels col•legis professionals a favor d'un referèndum d'autodeterminació es pot dir que gairebé ha tancat el cercle virtuós del consens social a favor d'aquest procés. En canvi, la traslació política d'aquest moviment de fons és encara tímida, si tenim en compte que hi ha un terç d'incecisos respecte del seu vot el dia 25-N.
La política ha deixat de ser una qüestió merament electoral i els partits n'han de prendre bona nota"
Vídeos. La mobilització de la societat civil pot acabar essent, paradoxalment, un dels components més rellevants d'una campanya que vol traslladar a l'àmbit polític els anhels dels ciutadans. Veurem molts vídeos, moltes veus que es voldran expressar en aquest moment trascendent. I aquest component nou obligarà els partits a fer una campanya molt més elaborada, molt menys basada en el pim-pam-pum habitual, molt més centrada en un debat profund sobre el model de país. La democràcia hi sortirà guanyant.

Debats. I encara hi sortirà guanyant més si les entitats són capaces de multiplicar els espais de debat, de discussió sobre el futur de Catalunya, i sobretot de fer arribar aquest debat a tots els sectors del país. Cada vegada queda més clar que el moviment ciutadà a favor de la independència és socialment molt divers. Però la implicació ciutadana, no necessàriament militant, és fonamental en un procés que comporta la construcció d'un nou demos polític.

La multiplicació del debat, en temps i en espais, hauria de multiplicar-se exponencialment en una situació com la que estem vivim. El que no sabem és fins a quin punt un increment del debat per part de la ciutadania portarà a un increment de la participació a les eleccions. La política ha deixat de ser una qüestió merament electoral i els partits n'han de prendre bona nota. Mirar-se la política des de la perspectiva de la ciutadania no és el mateix que mirar-se-la des de les estructures dels partits. Qui tingui un guió de campanya massa semblant als anteriors, que l'estripi.