Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 10 de de febrer del 2014 | 14:37
Opinió
Ernest Benach
President del Parlament de Catalunya entre els anys (2003-2010)

Els temps estan canviant

Veniu, ministres, diputats, escolteu-me de grat, deixeu lliures les portes, no detureu pas ningú. Atenció! els endarrerits, són els que ho perdran tot. Deixeu el vostre vell camí ja no serveix; no sentiu aquest vent que us trenca els vidres i fa trontollar les parets? És que els temps estan canviant.

Tot això ho cantava Bob Dylan, i a Catalunya ha tingut diferents versions, des del grup de Folk fins a Gerard Quintana i Jordi Batiste han popularitzat una de les cançons més emblemàtiques del mític cantant de Minnesota.

Escoltava precisament aquesta cançó l'altra dia i em va cridar l'atenció aquest paràgraf dedicat a ministres i diputats, ara que sembla que hi haurà com una mena de peregrinació de ministres i diputats populars a terres catalanes per predicar les bondats constitucionals i per alertar-nos del perill que el cel ens caigui sobre el cap, un cop les plagues més terribles ens hagin castigat per les nostres vel•leïtats independentistes...

I estaria bé que els ministres i diputats fessin cas del Dylan. El vell camí ja no serveix de res. Aquí ha canviat tot, i els símptomes d'aquest canvi són evidents i tenen expressions ben diverses. Des de la bona gent de Súmate que fan una feina extraordinària i que trenquen tots els tòpics sobre els que els ministres i diputats, que ens han de visitar, sustenten el seu discurs de la por, fins a economistes de prestigi, doctors i científics diversos que en els camps més variats, des de l'economia fins a la medicina passant pels racons més variats de la ciència avalen no només la necessitat de tenir estat propi, sinó que ho argumenten confiats en el futur, un futur que només pot ser millor si es fan bé les coses, vaja, si ens deixen fer-les d'entrada. Sense oblidar els mestres que aquí formen ciutadans amb esperit crític, i que al País Valencià i a les Illes resisteixen en nom de la llengua, però també en nom de la democràcia...

I és que certament hi ha un vent que trenca els vidres i fa trontollar les parets, un vent que expressa una voluntat pacífica però tossuda, una voluntat per damunt de tot democràtica i transversal. Un vent que en nom de la llibertat posa Catalunya davant l'escenari del món i li dóna la possibilitat per primer cop en segles, de ser ella mateixa, amb virtuts i defectes, amb alegries i dolors, però ella mateixa, i sobre tot capaç de superar les dificultats que avui, que ara mateix té.

Veniu ministres i diputats, i escolteu-nos bé, perquè no ens cansarem de repetir-ho: deixeu lliures les portes, no detureu pas ningú. I vigileu perquè els endarrerits ho perdran tot... I és que mal que us pesi, els temps estan canviant!

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Ernest Benach
Ernest Benach
President del Parlament de Catalunya entre els anys (2003-2010)
Opinió · Política catalana
Keep Calm and carry on
Opinió · Informe SIC
I vostè, com ho impedirà, senyora Sáez de Santamaria?
Opinió ·
Castells que volten per votar
Opinió ·
Catalunya i la llibertat
Opinió ·
UDC + ERC
Opinió ·
La democràcia segrestada
Opinió ·
Gosa poder...
Indica publicitat