El conflicte de Can Vies té components diversos. Al meu entendre, com gairebé tots els conflictes socials que s'expressen amb alguna forma o altra de violència —en termes estrictament materials, l'enderroc d'un edifici com el de Can Vies i el linxament d'una sucursal bancària comparteixen un component destructiu—, es tracta d'un conflicte de legitimitats.
En altres paraules: cap de les dues parts reconeix el fonament polític de les al·legacions de l'altra part, de manera que el conflicte s'enquista i esdevé impossible de negociar.
Per una banda, l'Ajuntament al·lega que Can Vies és una finca ocupada durant més de 15 anys sense el consentiment del propietari, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), i que, a més, està destinada a ser un espai lliure públic (zona verda) d'acord amb el planejament urbanístic vigent. També fa notar que, en els darrers anys, ha rebut centenars de denúncies de veïns del barri a causa de conductes incíviques relacionades amb algunes de les activitats —imagino que més nocturnes que dïurnes— que s'han estat duent a terme a Can Vies.
En síntesi, l'Ajuntament considera que l'activitat d'aquest col·lectiu no ha de continuar duent-se a terme en aquesta localització, perquè, entre altres motius, resulta molesta a molts veïns. A partir d'aquí, basant-se en la necessitat d'execució de la sentència judicial, l'Ajuntament manifesta que no pot donar continuïtat a Can Vies en l'ubicació actual, però, en canvi, reconeixent la tasca social del col·lectiu, es mostra obert a oferir alternatives de localització que permetin la continuïtat de les seves activitats.
Ovbiament, les sentències s'han de complir. Tanmateix, s'han de complir en tant que la part demandant així ho reclama. Fins i tot havent-hi una sentència ferma, si hi hagués un acord entre les parts que satisfés tothom, no seria pas el jutge qui reobrís, d'ofici, la qüestió judicial. El poder judicial hi és per resoldre conflictes, no pas per generar-ne de nous allí on hi ha hagut un acord.
Afrontar-lo d'arrel és sotmetre a consulta de tots els ciutadans del barri el futur de Can Vies"
Per altra banda, Can Vies al·lega, entre altres, la manca de legitimitat de l'Ajuntament per interferir en els afers del què ells anomenen "la gent del barri", "les classes populars", titllant les institucions públiques, i particularment l'Alcaldia, de no ser representants legítimes dels interessos populars i d'estar "venudes" al capital i a les elits econòmiques de la ciutat. A més, el col·lectiu Can Vies es posiciona políticament en contra del dret de les persones a la propietat i dóna suport a l'ocupació directa dels béns aliens, públics o privats, que no compleixen, segons el seu punt de vista, una funció social. Atès que el col·lectiu Can Vies exigeix la continuïtat sine die de l'ocupació, podem afirmar, a més, que allò que reclama és, conscientment o no, la legitimitat de l'apropiació definitiva i absoluta, en aquest cas per part del seu col·lectiu, dels béns que no compleixen, al seu entendre, una funció social.
L'Ajuntament esgrimeix que el planejament urbanístic o la sentència judicial l'obliga —obligació que, com ja hem comentat, depèn de la voluntat política de TMB, atès que és la part demandant—, però no afronta el debat polític de fons, que no és altre que el desacord entre la posició i els arguments de l'Ajuntament i la posició i els arguments d'aquells que defensen la legitimitat d'una ocupació mantinguda en contra de la voluntat del titular dels béns ocupats.
Per l'altra banda, el col·lectiu Can Vies, esgrimint els anys que ha estat ocupant l'edifici i la simpatia que ha rebut per part d'algunes de les associacions veïnals, s'erigeix en representant de la totalitat dels veïns del barri de Sants, i, com si fossin els seus legítims representants, aprofita el conflicte per deslegitimar les decisions de l'Ajuntament i carregar contra els valors polítics que representa el partit que governa la ciutat; encara més, en molts casos, s'arriba a negar la democràcia representativa com a mitjà legítim de govern dels afers públics.
En definitiva, però, la veritable naturalesa del problema és que, en primer lloc, les parts que han entrat en conflicte no es reconeixen entre si, i, en segon lloc, les dues parts actuen al·legant que, en aquest afer, són les úniques representants legítimes de l'interès veïnal i popular (tot i que jo pugui tenir clar quina part té major legitimitat a l'hora de representar l'interès dels veïns, no vull entrar a valorar quina de les dues parts té raó, simplement m'interessa constatar els fets).
Algú podria pensar que un conflicte d'aquesta naturalesa és impossible de resoldre per vies pacífiques que puguin arribar a ser acceptades per totes dues parts. No és pas cert! Els conflictes de legitimitat sempre tenen una via de resolució democràtica, capaç, no només de beneficiar tothom, sinó de no malmetre la dignitat de cap de les dues parts, i, encara més important, deslegitimar d'arrel tota conducta violenta i aïllar els individus que l'únic que pretenen és generar crispació, no pas avançar cap a una societat millor.
Ras i curt: es tracta de fer ús de la democràcia directa per afrontar d'arrel, i poder resoldre, la qüestió de legitimitat que és a l'origen del conflicte. Afrontar-lo d'arrel és sotmetre a consulta de tots els ciutadans del barri el futur de Can Vies. Can Vies, ¿ha de continuar les seves activitats en la localització actual, perquè la majoria de la gent del barri així ho desitja, o bé, per contra, el que la majoria de gent del barri desitja és que Can Vies accepti l'oferta municipal de trasllat a una localització alternativa i la finca on fins avui hi havia el centre autogestionat pugui reconvertir-se en una zona verda pública?
Es tracta de fer ús de la democràcia directa per resoldre la qüestió de legitimitat, que és a l'origen del conflicte"
Celebrada la consulta directa a tots els veïns de Sants, tant si la proposta de resolució plantejada per part de l'Ajuntament tingués el suport majoritari dels veïns com si el suport majoritari el tingués la proposta de resolució plantejada pel col·lectiu Can Vies, en qualsevol dels dos casos la legitimitat del desenllaç seria absoluta: ningú no podria negar, ni l'Ajuntament ni el col·lectiu Can Vies, la legitimitat d'una solució establerta mitjançant l'ús de la democràcia directa. En cas que els veïns triessin democràticament el manteniment de Can Vies a la seva localització actual, l'Ajuntament, mercès a la radicalitat democràtica emprada, en sortiria, als ulls de la majoria de ciutadans, clarament reforçat.
Per contra, si els veïns de Sants decidissin que allò que volen és el trasllat de Can Vies a una localització alternativa i poder gaudir d'un nou espai lliure públic en el lloc on fins ara s'hi havien desenvolupat les activitats del centre autogestionat, els impulsors del centre haurien d'acatar igualment la decisió, a risc de quedar-se sense arguments. Perquè, ¿quin col·lectiu social que predica la necessitat d'avançar cap a una societat més justa i en la qual sigui possible un major apoderament popular pot negar el veredicte del poble en una consulta directa i específica?
Quan, davant una qüestió política concreta, com pot ser el futur de Can Vies, dues parts es reclamen com a legítims representants de la voluntat popular, de l'única manera que es pot produir una situació d'equilibri, és donant la veu als ciutadans. Això sí, prèviament, cal que les dues parts informin els veïns dels seus posicionaments i, sobretot, de quina és la seva proposta. Només així el poble podrà decidir lliurement i sense que el seu nom pugui ser utilitzat en contra dels seus interessos.
Quan es planteja un conflicte de legitimitats, l'única via sensata, l'única capaç d'arribar a una solució de consens i duradora, és posar la qüestió en litigi en mans de tots i cadascun dels veïns. La solució real al conflicte és, en aquests casos, consultar directament els ciutadans.
