El professor de la UPF, Josep Gifreu, ha dit a un article que el món "mira i opina" sobre Catalunya i que per això "el recorregut de la confrontació pública pel control de la imatge i l'opinió sobre el procés català ha estat i és tan o més important que el del conflicte entre governs i partits".

"Mai com ara Catalunya havia atret l'atenció mediàtica mundial --ha continuat--. [...] El món ens observa amb més o menys curiositat, i els mitjans opinen amb editorials sobre el conflicte i reclamen per a Espanya el "model escocès" (per exemple, The Guardian o Bloomberg). Mai una campanya de la causa catalana havia sortit tan productiva."

La segona conclusió de Gifreu a l'article La batalla per l'opinió indica que el procés "centra l'agenda espanyola" després de successives "fases de desconsideració –del menyspreu a la burla, de la por a l'insult més barroer, de l'escàndol induït a la negació del problema": "El "problema català" s'ha elevat a la categoria de "primer problema d'Espanya"".
Catalunya escriu un relat nou, allò que alguns ja han denominat l'"efecte Catalunya""
Gifreu ha dit que la paraula clau per al cas català és independència i que "només cal fer una ullada als titulars de la premsa internacional", i que en tots els textos fronteres enllà Mas "guanya el duel". "La gestió de la crisi entre el govern català i l'espanyol ha evocat el gran patró narratiu del western i el duel final. En aquest duel singular del 9-N entre Mas i Rajoy, tothom reconeixia la victòria de Mas. Ulisses enganya Polifem o David anorrea Goliat, escrivien els cronistes. I la imatge de Mas feia la volta al món com el Salmond català" ha sentenciat.

Finalment Gifreu ha conclòs que Catalunya escriu "un relat nou" allò que alguns ja han denominat l'"efecte Catalunya": "És nou en els annals de les democràcies europees perquè defensa el dret a la desobediència pacífica i democràtica".