Barcelona · Quan es parla de la retallada dels sous dels funcionaris curiosament no se sent a dir que aquesta mesura afecta principalment la dona treballadora, de Catalunya, que serà víctima directa d'unes mesures governamentals que, un cop més, no han previst o no han fet públic l'impacte de gènere. L'abaixada de sous en un 5% anunciada pel Govern Zapatero afectarà en un  65'2% més les dones que els homes, donat que dues terceres parts de les persones que treballen a les administracions catalanes són dones, percentatge que s'incrementa a la Generalitat.

Afectarà dones de 31 a 45 i de 46 a 60, anys amb càrregues familiars importants: amb marits i parelles que han quedat l'últim any a l'atur; amb persones grans o dependents a la família que no estan cobrant l'ajut social que els correspon; amb infants en edat d'escolarització; amb dedicacions domèstiques obligades que amb esforços concilien amb la vida professional gràcies al "privilegi" laboral de ser funcionàries -un privilegi, val a dir, guanyat competitivament per oposició. Dones de l'Administració, de la Sanitat i de l'Educació, col·lectius en què treballen més dones (70,03, 70,37 i 70,44 % respectivament), essent aquesta una altra de les diferències entre Catalunya i Espanya, per darrera aquesta última en incorporació de la dona al mercat de treball.

Afectarà dones mileuristes, dones amb salaris base baixos i mitjans, ja que només el 24% de tot el personal directiu de les organitzacions públiques és d'aquest gènere. Abaixarà encara més el nivell adquisitiu de dones amb salari brut mitjà anual inferior al dels homes, que dobla el de les dones segons dades de l'enquesta de població activa a Catalunya de corresponent al 4t trimestre de 2009.

A la pujada imminent de l'IVA i al recent augment de retenció de l'IRPF sobre els salaris de l'Administració, resignadament acceptats per la classe treballadora, se suma ara la baixa dels sous, que hauria estat evitable si altres mesures de contenció i racionalització s'haguessin aplicat ni que fos ara només fa un any, quan la crisi ja era un fet públicament consumat. I, després d'això, si hagués convingut una rebaixa de sous in extremis, treballadores i treballadors l'acceptarien de més bon grat convençuts que amb això fan la seva aportació al benefici púbic.

L'Administració ha viscut altres temps en què l'aplicació de mesures d'estalvi i de contenció ha propiciat reduccions de la despesa de personal en més d'un 5% anual i em pregunto per quina raó no s'han aplicat abans. Cobrarem menys igualment homes i dones a sou d'organismes oficials, però hi haurà més dones en precari, greument les que veuran reduïdes les seves pensions perquè, especialment a Catalunya, pensions i pobresa tenen nom de dona.