Barcelona · La sentència del Tribunal Constitucional (TC) ha deixat sota interpretació 23 articles dels 223 que conté l'Estatut i també 4 disposicions legals. D'entre aquestes normes se'n destaquen la disposició addicional tercera, la mateixa que van pactar el president de CiU, Artur Mas, i el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero el gener del 2006 per desencallar l'Estatut i facilitar-ne l'aprovació al Congrés. Concretament, el punt on s'especifica que Catalunya ha de rebre en els pròxims 7 anys una inversió en infraestructures equivalent al seu pes del PIB respecte l'Estat ha quedat, amb la sentència del TC, sota criteri de l'Alt Tribunal.

La norma ha deixat el finançament nuu i vulnerable a parer del tribunal espanyol, tal com queden la posició del català i els símbols de Catalunya. Aquests apartats de l'article 6 que s'inclouen a l'Estatut i que estableixen que el català és la llengua oficial de Catalunya i que els símbols nacionals són la bandera, la festa i l'himn han estat questionats i reinterpretats per l'alt tribunal. Tanmateix, el TC ha deixat sota criteri d'interpretació l'article que assegura que l'autogovern de Catalunya es fonamenta en els "drets històrics del poble català", les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana.

També s'ha reformulat l'apartat 5 de l'article 33, que diu que els ciutadans tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i jurisdiccionals d'àmbit estatal. Així, el tribunal ha reformulat l'article que assegura que totes les persones tenen dret a ser ateses oralment i per escrit 'en la llengua oficial que elegeixen' en la seva condició d'usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Aquest article també assegura que les entitats, empreses i establiments oberts al públic a Catalunya 'estan subjectes' al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableix la llei.

Un àmbit que també ha quedat sota criteri interpretatiu del TC ha estat la posició del català a l'ensenyament i la coneguda immersió lingüística. En concret, l'apartat 1 de l'article 35 que diu que totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català i que aquesta ha de ser la llengua utilitzada 'normalment' com a vehicular i d'aprenentatge, tant en la universitat com en altres tipus d'ensenyament, ha estat reinterpretat per l'alt tribunal, i alhora s'ha reinterpretat el primer enunciat de l'apartat 2, que diu que els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en català en el cas de l'educació no universitària.

Finalment, la sentència del TC sobre l'Estatut sotmet a interpretació part dels articles que fan referència al finançament de la Generalitat i la cistella d'impostos. Els magistrats han situat aquests dos elements claus per a l'autogovern al bloc d'articles que 'no són inconstitucionals sempre que s'interpretin en els termes establerts en els fonaments jurídics de la sentència'. En concret, queden sotmesos a interpretació les disposicions addicionals vuitena (cessió de l'IRPF), novena (impostos especials) i desena (cessió de l'IVA) i els apartats 1 i 2, lletres A), b) i d) de l'article 210 de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.