Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 11 de de novembre del 2013 | 17:35
Crònica · Política catalana
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

Sentència prevaricadora, abjuració constitucional del poble català

Novament el senyor Rajoy s'ha parapetat al búnquer constitucional per negar el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Aquest argument pot servir per a la política interior espanyola, però és inútil a nivell europeu i internacional, perquè les constitucions estan al servei de la democràcia i no és pas la democràcia, la que emana de les constitucions.

Tampoc no serveix per convèncer la majoria de catalans que van abjurar de la Constitució espanyola quan la sentència del Tribunal Constitucional que va modificar l'Estatut aprovat en referèndum.

Els seus magistrats van prevaricar perquè van infringir l'article 152.2 de la Constitució espanyola que estableix: "Una vegada hagin estat sancionats i promulgats els respectius Estatuts, només podran ser modificats mitjançant els procediments que ells mateixos estableixin i mitjançant referèndum entre els electors inscrits en els censos corresponents". Podien declarar inconstitucional l'Estatut, podien obligar a redactar-ne un de nou, però no podien modificar-lo. I els procediments de modificació estatutària culminen en referèndum.

Amb la vulneració del seu article 152.2, la Constitució espanyola va perdre el consentiment que el poble català li havia atorgat en referèndum l'any 1978. A les eleccions de juny de 1977 els partits catalans antifranquistes que defensaven el tercer punt de l'Assemblea de Catalunya (Estatut d'Autonomia de 1932 i dret a l'autodeterminació), havien obtingut el 80% dels vots.
La petició de la consulta en forma de proposició de llei ha d'anar destinada a les ambaixades i els mitjans de comunicació internacionals"
Amb aquest suport popular s'havien constituït en Assemblea de Parlamentaris, havien convocat la gran manifestació de l'Onze de Setembre i havien aconseguit el restabliment de la Generalitat republicana. Els partits catalans van legitimar la nova Constitució, posterior al retorn del President Tarradelles, a canvi de dotar de rang constitucional a l'Estatut d'Autonomia, que assolia la mateixa legitimació plebiscitària que la Constitució. L'article 152.2. era la garantia de la categoria constituent de l'Estatut, que no podia ser modificar sense la ratificació directe dels ciutadans de Catalunya.

L'única reparació d'aquesta vulneració és la celebració d'un nou referèndum en el que el poble català pugui decidir entre dues opcions: o bé acceptar la Constitució i l'Estatut tal com els interpreta la sentència de 2010; o bé recuperar la sobirania que tenia Catalunya abans de l'annexió a Espanya, l'any 1714, és a dir la mateixa que tenia Portugal en temps de la monarquia austriacista.

El Congrés dels Diputats no acceptarà aquesta solució i la seva negativa se sumarà als abusos que l'Estat espanyol ha comès contra el poble català en els darrers tres segles. Només la pressió europea té la capacitat de doblegar el Regne d'Espanya. S'ha constatat en política econòmica tant amb el govern de Rodríguez Zapatero com amb el de Rajoy. La petició de la consulta en forma de proposició de llei ha d'anar destinada a les ambaixades i els mitjans de comunicació internacionals.

De manera solemne, els nostres representants han de mostrar a l'opinió europea l'absoluta indefensió del poble català davant les agressions jurídiques espanyoles. L'exposició de motius de la llei per la consulta és l'avinentesa per recordar al món la llarga rècula d'abusos i usurpacions que Catalunya ha patit des de 1714 i que van assolir el seu punt àlgid amb la Dictadura del General Franco. I ha de mostrar, també, que l'hostilitat espanyola ha continuat amb la monarquia parlamentària, la mostra més fefaent de la qual és la prevaricació del Tribunal Constitucional en infringir l'article 152.2. de la seva constitució.
La nostra raó democràtica superarà la força diplomàtica de l'Estat espanyol si continuem impressionant l'opinió pública europea"
La nostra raó democràtica superarà la força diplomàtica de l'Estat espanyol si continuem impressionant l'opinió pública europea. Les tres darreres mobilitzacions milionàries han posat el cas català en l'agenda internacional. Amb la presentació a les Corts espanyoles de la proposició de llei per la consulta es farà un altre pas formal en la demanda de divorci d'Espanya. Les raons d'aquest van més enllà de la voluntat democràtica dels catalans o de les diferències econòmiques.

Cal insistir en els maltractes històrics i recents i en la negació de l'existència del poble català com a persona política. Cal recordar que la violació és un atemptat contra els drets humans, encara que es produeixi en una parella casada legalment. I que el consentiment marca la diferència entre unes relacions legitimes i l'estupre. Per aquesta raó quan el Congrés de Diputats ens negui el referèndum d'autodeterminació cometrà una nova violació.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat