ACN · El Govern de la Generalitat i agents econòmics i socials han signat aquest divendres al Palau de la Generalitat el Pacte Nacional per a les Infraestructures, que preveu una inversió de 100.000 milions d'euros. El president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat que és el "full de ruta" de Catalunya de cara al futur i ha destacat la capacitat de concertació a Catalunya davant del clima de crispació que es viu en la política espanyola. Aquest pacte, però, no s'ha consensuat amb l'oposició, CiU i PPC, ni amb Foment del Treball, que han estat els grans absents a l'acte que s'ha fet al Palau de la Generalitat. El Quart Cinturó ha estat un dels punts de la discrepància amb l'oposició.



Les principals organitzacions empresarials i sindicats, com el Consell de Cambres de Catalunya, la patronal PIMEC, CCOO, UGT o Unió de Pagesos, han signat aquest divendres el Pacte Nacional per a les Infraestructures en un acte presidit per José Montilla al Palau de la Generalitat. També han signat les quatre diputacions catalanes, l'Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, a més dels tres partits que donen suport al Govern, PSC, ERC i ICV-EUiA.

Tots ells han avalat un pacte que planteja 130 mesures i preveu una inversió de 100.000 milions d'euros entre l'Estat -incloent els recursos que provenen de la disposició addicional tercera de l'Estatut, uns 55.000 milions d'euros- i la Generalitat -uns 45.000 milions d'euros- fins el 2020, que han de generar 1,2 milions de llocs de treball. A més, es plantegen unes infraestructures per donar servei a una població prevista de 8 milions de persones.

El Pacte Nacional per a les Infraestructures preveu la construcció de més de 600 quilòmetres de nous eixos viaris d'alta capacitat. En relació amb el Quart Cinturó, el pacte aposta per definir les actuacions viàries en l'àmbit de les comarques del Vallès i es destaca que s'ha de donar continuïtat a la Ronda del Vallès fins a Granollers. A més, la Generalitat proposarà nous traçats alternatius a la proposta vigent del Ministeri de Foment, que és projectar i executar amb la major celeritat possible el tram Terrassa-Sabadell.

Pel que fa a les infraestructures ferroviàries, el pacte aposta per impulsar els traspassos a la Generalitat de Rodalies -previst per l'1 de gener, i de regionals, ampliar la xarxa ferroviària en més de 1.000 quilòmetres -inclosa la línia 9 del metro, o potenciar la xarxa ferroviària per a mercaderies, sobretot en el corredor mediterrani.

L'acord també parla d'aeroports, reclama que la gestió del Prat recaigui en un consorci de majoria pública, amb presència de la Generalitat, les administracions locals i agents econòmics i socials, així com el traspàs dels aeroports de Reus, Sabadell i Girona. A més, el pacte també estableix mesures en matèria de ports, sòl per a activitats econòmiques, política d'aigua i de residus, energia i telecomunicacions.


Superar el "dèficit crònic del passat"

El president de la Generalitat ha agraït als assistents la seva signatura, però també a aquells que han treballat amb "ànim constructiu" però que finalment han decidit no signar el pacte. Segons el president, s'ha aconseguit el "consens bàsic" de "com ha de ser el país físicament". El president ha reconegut que el camí "no ha estat fàcil" i que aquest ha estat el pacte més complicat, tot afegint que les administracions estan treballant per superar el "dèficit crònic del passat".

"No és un programa de govern d'uns partits contra uns altres, és un full de ruta de Catalunya, de tota la societat catalana", ha assegurat. Montilla ha dit que "el pacte és una guia" i que "tota la societat s'hi ha d'implicar de manera autoexigent, cadascú assumint la responsabilitat que li correspongui, des del seu lloc, siguin sigui avui o en els propers anys".

Montilla ha cridat a "transformar l'esperit i la lletra del pacte en obres", tot dient que Catalunya "té una de les eines bàsiques per anar-se fent a si mateixa en els propers anys". "Quina Catalunya siguem el 2020 depèn més que mai de nosaltres mateixos", ha reblat.


Procés de diàleg "sense precedents" amb els pactes nacionals

Els grans absents a l'acte, però, han estat els partits de l'oposició i Foment del Treball, que han decidit no sumar-se a l'acord. CiU i PPC han estat especialment crítics amb la manca de concreció que consideren que hi ha amb el Quart Cinturó.

D'aquesta manera, Montilla no ha aconseguit que la federació nacionalista se sumi al pacte per les infraestructures, com sí van fer amb el d'educació, immigració o el de recerca -CiU tampoc va signar el d'habitatge. Tot i això, el president ha fet una defensa de la capacitat de diàleg i concertació que ha tingut el Govern de la Generalitat amb els pactes nacionals impulsats: "crec que hi ha consensos bàsics que un governant ha d'aconseguir impulsar".

Segons Montilla, la societat catalana ha viscut "sota el lideratge dels governs" uns processos de debats i concertació "sense precedents" amb les signatures dels diferents pactes nacionals, que culmina ara amb el d'infraestructures. "Mai des dels primers anys de la transició s'havia produït un procés igual de diàleg, constructiu, i de participació constructiva de la societat catalana a tots els nivells", ha assegurat, "pocs senyals tant evidents trobaríem d'un canvi en profunditat en la forma d'abordar la governació del país".

A més, el president ha remarcat que "s'ha discrepat, però molt més s'ha acordat". Montilla ha reivindicat aquest "esperit de pacte" de la societat catalana enfront del clima a la resta de l'estat espanyol, on "sembla haver-hi encara molts partidaris d'alimentar altres climes que no són d'acord". Uns pactes que creu a l'Estat "més necessaris que mai". Montilla creu que aquest esforç de concertació permet a Catalunya situar-se en "posició de força" per exigir que es completin grans eixos continentals, com el corredor mediterrani.

Per la seva banda, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha destacat que es tracta d'un acord "ambiciós, realista i possible" que "intenta recollir la millor tradició planificadora del país". A més, ha destacat el "consens bàsic d'àmplia base social i política" que s'ha assolit, i ha remarcat que hi ha la voluntat de "canviar vells paradigmes" amb una aposta clara pel transport públic i tenint cura del medi ambient.