La proposta Mas "a la meva manera o no convoco eleccions", per una banda, no és presentable, tot i l'impacte que va fer en el seu dia. Perquè la proposta personal del president no és presentable ni a ERC, ni a ICV, ni a la CUP ni tampoc a MES: a Mas li va faltar mà esquerra. 

La proposta Junqueras, per la seva banda, --així com les actituds d'ERC-- va presentar errades vers el president Mas. Aquesta proposta mereixia més reflexió i interpretació, i alhora actituds diferents. Mas i Junqueras són ara els protagonistes però cal que entenguin que s'ha de poder comptar amb tothom: en primer lloc, comptar amb les altres forces sobiranistes, i en segon lloc, amb la societat civil.
Durant aquestes festes el president, el cap de l'oposició i tots els dirigents han de solucionar les diferències i pactar"
Junqueras ha donat el primer pas, una opció difícil d'entendre per alguns sectors, i ha deixat clar que allò que hauria sigut possible fa 6 o 7 anys, una llista única de país, ara, en plena crisi econòmica i social, no és posible --i més encara amb la irrupció oportunista d'una esquerra espanyola alternativa a Catalunya.

La proposta Mas, la de Junqueras, la d'Herrera, la de Fernández..., totes són creïbles. Però els quasi 2 milions de catalanes i catalans que van votar Sí-Sí el 9N, i molts milers que es van quedar a casa, volen i necessiten ara veure unitat. Vestiu-la com vulgueu, amb paraigües o sense, però que el món pugui interpretar bé la voluntat dels catalans.  

Durant aquestes festes de nadal, el president, el cap de l'oposició i tots els dirigents catalans han de solucionar les diferències i pactar l'estratègia de futur, si és que no volem passar d'una transició nacional a una depressió nacional.