Barcelona · Cinc dels dirigents de l'esquerra abertzale detinguts el passat 16 d'octubre per ordre del jutge Baltasar Garzón han publicat una carta al diari Gara en la que demanen a la societat basca que obri les portes a "una nova fase política" per garantir la via "d'una estratègia independentista". En la carta, l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi i els dirigents Rafa Díez Usabiaga, Arkaitz Rodríguez, Sonia Jacinto i Miren Zabaleta, aposten per articular un "nou marc polític" per Euskal Herria.

Denuncien que "han estat moltes les operacions político-judicials, en clau de persecució política, que amb detencions, registres, incomunicació... han finalitzat en imputacions i empresonaments. Aquest genocidi polític es ve realitzant amb intervencions periòdiques plenes d'arbitrarietat i discrecionalitat. Primer se situa l'objectiu polític i després s'aconsegueixen/es construeixen els arguments d'imputació. Una roda d'actuacions que sorprenen a la societat basca per unes acusacions que, lluny de la realitat, només persegueixen condicionar la situació en funció de l'estratègia de l'Estat per abordar l'actual fase de procés polític". Segons els signants, la manifestació que es va celebrar a Donostia l'endemà de les detencions "ha tornat a plasmar una foto social i política feia temps oblidada, però no per això menys exigida i anhelada per la gran majoria de l'espectre sociològic abertzale i progressista del nostre poble". Ara "la societat basca ha reaccionat de forma massiva i esperançadora" i això és, segons ells, "el més importants en aquests moments".

Els signants creuen que "davant l'estratègia de l'Estat per condicionar, amb la repressió i criminalització arbitràries, el mapa polític basc i controlar l'evolució del procés en aquest trànsit entre dos cicles polítics, el poble basc ha de respondre amb iniciatives múltiples i massives per les llibertats democràtiques". Amb "l'onada social sorgida, cal abordar iniciatives globals i sectorials que esquincin l'actual bloqueig i obrin les portes a una nova fase política", que "és possible, és necessari i, a més, el poble basc ho està demanant urgentment".  

"Una nova fase, dins del procés d'alliberament nacional, que ha de tenir com a objectiu guanyar un escenari democràtic pivotat en el reconeixement de la nació d'Euskal Herria i el respecte a la voluntat democràtica de la ciutadania, obrint camí a una estratègia independentista". Una fase i objectius que "necessiten d'unes noves estratègies, compromisos i instruments polítics". En aquesta fase del procés d'alliberament, "l'Esquerra Abertzale ha de liderar i compartir una estratègia cimentada exclusivament en l'adhesió popular; en l'acumulació i activació de forces socials abertzales, sobiranistes i independentistes per un canvi polític i social". Per això, afirmen que "la societat basca ha de ser la protagonista, amb la seva força i organització, per, en un procés democràtic, avançar cap aquest canvi polític".

Subratllen que "s'ha de construir una ofensiva democràtica per aconseguir posar els ciments polítics d'una estratègia independentista en una Europa en constant moviment polític". Consideren que "el sobiranisme i l'independentisme necessita convergir en compromisos, propostes i iniciatives de masses i, inclús, institucionals". Aquest independentisme i sobiranisme ha de "modificar les correlacions de forces en el tauler polític i, com a conseqüència, en les relacions Euskal Herria/Estat, impulsant, simultàniament, un model econòmic i social que satisfaci les necessitats i interessos de la majoria popular i treballadora". s a dir, "convergir i sumar forces per multiplicar efectes polítics i socials". Ara "hem d'articular les majories democràtiques que determinin un nou marc polític per Euskal Herria en la via independentista". En definitiva, l'aposta, referència i compromís de l'Esquerra Abertzale ha de ser "nova fase, noves estratègies i nous instruments".