Una vegada més l'intent de l'Estat italià de criminalitzar el moviment per la República de Venècia se'ls ha girat en contra i només ha aconseguit incrementar els seus partidaris. Aquests 24 militants havien estat acusats per la judicatura de Brescia, de terrorisme i fabricació d'armes de guerra. Se'ls atribuïa haver creat, el maig de 2012, una associació anomenada "l'Alleanza" destinada a provocar una revolta popular alçada en armes contra la unitat italiana, crear ambaixades en països amics com Sèrbia i Suïssa per obtenir un reconeixement internacional i organitzar la "Veneta Serenissima Armata".

Per portar a terme aquesta grandiosa insurrecció armada disposaven de l'extraordinari pressupost de 100.000 €, dipositat en un compte d'una caixa d'estalvis. La gran prova d'aquesta diabòlica conspiració és un "carro de combat" construït per artesans venecians, que no és altra cosa que una excavadora recoberta de planxes metàl·liques, amb un tub d'acer en funcions de canó. Pel que sembla el projecte era arrossegar i tirar al mar un monument al rei Victor Emmanuelle que la República italiana manté a Venècia com a símbol de la seva unitat. La majoria dels detinguts han estat alliberats sense càrrecs, alguns es troben en arrest domiciliari; tot i així un es manté voluntàriament a la presó perquè s'ha declarat "presoner de guerra".

El tanc artesanal, base de l'acusació contra els militants vènets, evoca els fets de maig de 1997. Aleshores un grup d'activistes coneguts com "I serenissimi" van situar  "carro de combat", un camió petit blindat a una planxisteria, a la Piazza San Marco. A continuació van ocupar durant dos dies el campanar de la catedral veneciana on van desplegar una enorme bandera amb el lleó de Sant Marc. També aleshores van ser detinguts i jutjats els participants en aquells actes, acusats de terrorisme. Igualment la majoria dels quals van ser absolts per la desproporció entre les acusacions de l'Estat italià i els mitjans usats pels jutjats.
Les detencions han estat la resposta de l'Estat italià a la consulta per la independència de la República de Venècia"
Aquestes detencions, fetes gràcies a la llei antiterrorista italiana, han estat la resposta de l'Estat italià a la consulta per la independència de la República de Venècia. El fet d'haver recollit més de dos milions de vots favorables, sumant els recollits a les cinc-centes taules establertes als d'Internet, va disparar totes les alarmes a Roma. El ressò als mitjans de comunicació italians i internacionals de la iniciativa han aguditzat el pànic dels poders italians. Des de totes les perspectives és molt lamentable la falta de solidaritat de Catalunya amb els defensors de la República de Venècia i la poca repercussió que el cas a tingut a casa nostra. Perquè Gianluca Busato, l'impulsor de la iniciativa, s'ha inspirat en el moviment de les consultes catalanes.

Entre els 24 detinguts hi destaca Franco Rocchetta, acusat de ser l'inductor intel·lectual del suposat terrorisme independentista. Rocchetta va ser el fundador de la Società Filologica Veneta (1978), impulsor de cursos de la història vèneta i de les ràdios lliures a la dècada de 1970 i fundador de la "Liga Veneta" (1984). Va abandonar aquest partit deu anys més tard quan aquesta formava part de la "Lega Nord", per insalvables desavinences ideològiques i de pràctica política amb Umberto Bossi. Aquest partit va aprofitar en benefici propi tota la tasca feta per Rocchetta i el seu grup de pioners venetistes. Ni ell personalment, ni els independentistes vènets no han compartit mai ni la aliança amb Berlusconi, ni les posicions xenòfobes i antieuropees que ha exhibit la Lega Nord.

Vaig tenir l'honor de conèixer Rocchetta  l'any 2009 amb motiu de la trobada "La Indipendenza possibile" celebrada a Padova, on vaig aportar la visió catalana al costat de la del Sud Tirol i la de Venècia. En la ponència titulada "La gran Europa de les petites nacions" vaig exposar que els Estats-nació creats al segle XIX, com el Regne d'Espanya, creat el 1812, o els d'Itàlia o el Reich dels Kaisers, eren els grans obstacles per crear una autèntica Unió Europea de 500 milions d'habitants, sense els 28 exèrcits i les 28 diplomàcies actuals.

És l'única manera de defensar el model democràtic, social i econòmic europeu en una globalització salvatge que abasta una Humanitat que ha crescut en 1.000 milions d'habitants en només onze anys, entre els anys 2000 i 2011. La democràcia i el respecte a la legalitat internacional de les Nacions Unides, basada en el principi de l'autodeterminació, van ser compartides per tots els ponents i en totes les intervencions del públic. Cal ressaltar-ho perquè els mitjans de comunicació italians presenten els independentistes del Sud Tirol de filofeixistes i, ara, els defensors de la República veneciana de terroristes.