El poble de Catalunya, o una part, en una mostra de sensatesa, ha decidit, en una demostració de responsabilitat i prudència, que era molt perillós posar tots els ous en el mateix cistell.
El resultat de les eleccions del dia 25 de novembre, ens demostren que tot i haver confiat en les promeses suposadament independentista d'Artur Mas (encara no ha pronunciat el mot independència), el poble català ha decidit no donar un xec en blanc a CiU, o sigui la majoria absoluta, perquè faci i desfaci segons la seva conveniència.
Una part de votants catalans no ha castigat CiU, sinó que ha manifestat la seva desconfiança envers l'entorn espanyolista que envolta Artur Mas, cansats dels tripijocs que al llarg de la història, i sobretot dels darrers trenta anys ─que són els que més ens afecten directament─ el denominat catalanisme polític hagi estat sumís a l'estat espanyol i hagi donat sempre prioritat als interessos d'Espanya per damunt de les necessitats de Catalunya.
Un 64% de parlamentaris, dos de cada tres, són favorables a l'autodeterminació: que no cerquin tres peus al gat"
Abans de les eleccions, CiU i ERC sumaven 72 escons; ara en sumen 71. Només un escó de diferència. D'altra banda, els tres escons de Solidaritat han passat a la CUP, i ICV n'ha guanyat tres. O sigui que al Parlament hi ha 87 diputats favorables a l'autodeterminació, dos més que actualment.
El PSC ha perdut vots, que segurament han anat a parar a Ciutadans i a CiU ha guanyat un escó. Aleshores, així es com ha quedat el Parlament de Catalunya: un 64% de parlamentaris, dos de cada tres, són favorables a l'autodeterminació del poble català. Tant per una banda com per l'altra: que no cerquin tres peus al gat.
L'interès de Catalunya ha de prevaler per damunt de l'interès dels partits"
Potser sí que Artur Mas ha estat sincer durant aquests dos mesos i mig que van des de l'11 de setembre al 25 de novembre. Essent així, no li hauria de fer cap recança al President d'encapçalar el procés cap a la independència de Catalunya juntament amb ERC, i comptant també amb el recolzament d'ICV i de la CUP.
I no parlem de problemes de governabilitat: al cap i la fi estem davant de la formació d'un govern provisional que ha de tenir com a tasca principal la direcció del procés cap a la proclamació de la República de Catalunya. Un procés que cal que sigui el més curt possible. L'interès de Catalunya ha de prevaler per damunt de l'interès dels partits.
