La crònica del Sant Jordi passat ha deixat unes xifres de vendes de llibres que afavoreixen la reflexió en clau optimista. En un any on els mediàtics han passat (relativament) desapercebuts, la literatura catalana s'ha marcat dos trumfos importants. Primer, amb Se sabrà tot' de Xavier Bosch, un llibre de pretensions literàries modestes però que ha atrapat una quantitat important de lectors amb el seu estil àgil i directe i, sobretot, amb una trama arrelada a temes candents, a banda del morbo que suscitava la seva condició d'exdirector de l'Avui. Les lletres catalanes actuals sovint han mirat massa enrere o s'han refugiat en l'artifici metaliterari. Però l'èxit del llibre de Xavier Bosch -i d'altres autors- demostra que la connexió amb el públic és possible.
Un altre llibre que ha generat vendes notables ha estat Maletes perdudes' de Jordi Puntí. En aquest cas, l'èxit li ha vingut de manera més lenta i progressiva, gràcies al boca orella. s allò que els anglesos anomenen un long runner, en oposició als best sellers que esgoten les seves edicions en pocs dies. En aquest cas ens trobem davant un treball madur, literàriament important, dels que demostren que la llengua catalana és perfectament versàtil per funcionar de manera moderna sense caure en l'artificiositat.
Ara que els autors catalans que escriuen en espanyol fan certs moviments per constituir-se en marca i tornen a vendre la idea que són ells els qui encarnen la qualitat literària mentre que les lletres catalanes pertanyen al món del folklore, és bo que les editorials aprenguin la lliçó d'aquest Sant Jordi: l'aposta per l'autor de qualitat dóna fruits.
