No farem demà una tremebunda ve baixa per recordar als inquilins del Parlament la greu responsabilitat que han contret davant el poble, perquè la mobilització ja és, en si mateixa, una forma d'autoresponsabilització política ─i de consciència plàstica, com és costum─ d'aquest poble.
Lleida ·
No col·lapsarem demà Barcelona perquè als nostres representants no els falti tremp moral per liderar una epopeia col·lectiva, sinó per saturar de legitimitat un moviment de ruptura en què els nostres representants no han de fer sinó de lleials, i ben poc èpics, secretaris: d'individus que executen amb eficiència i discreció, sense qüestionar-ne l'oportunitat, els mandats rebuts.
No viatjarem demà al Cap i Casal per comentar entre lleidatans la inanitat de les sentències del nostre alcalde (Àngel Ros: "L'independentisme és una emoció, mentre que el federalisme és una forma d'organització racional"), però és clar que desitjarem amb desmesura que la història acabi ridiculitzant els qui han pretès entendre-la més bé que els seus protagonistes.
Demà desitjarem amb desmesura que la història acabi ridiculitzant els qui han pretès entendre-la més bé que els seus protagonistes"
No invocarem demà la complicitat o el favor d'alts mandataris internacionals, sinó que confiarem en la força semiòtica d'una praxi emancipadora, pacífica i alegre, per guanyar-nos la solidaritat dels demòcrates més inconformistes d'aquest món.
