Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 9 de de desembre del 2009 | 16:46
Crònica · Pla de lleida

De cine

Un dels trets de l'enemic que el fan més enutjós és, potser, la seua facilitat per mudar, retòricament, de pell: contra els seus constitucionalismes, internacionalismes, cosmpolitismes, europeismes, no-nacioanlismes identitaris, multiculturalismes, liberalismes i etc., no n'hi ha prou d'oposar-hi els clàssics al·legats del nostre isme, sinó que sempre cal una addenda, de vegades més extensa que el mateix al·legat, destinada a aclarir que ens enganyen: que, a més dels nostres antagonistes, són intel·lectualment deshonestos.

Perquè ?posem-ne un exemple? més irritant que el seu convenciment que l'espanyol ha de ser llengua hegemònica a tot l'estat, és que es mostrin comprensius amb la nostra afecció idiosincràtica cap el que ens és propi alhora que ens retreuen excessos intervencionistes en matèria lingüística: no és per espanyolíssims, sinó per liberals, que són contraris a l'obligatorietat de doblar o subtitular al català una part les pel·lícules que es projecten als cines del Principat ?i és que, com tothom sap, el moment fundacional, en termes pràctics, del liberalisme polític va ser aquell en què, enfrontats a la possibilitat de veure una pel·lícula en una multitud d'idiomes, la majoria d'individus van escollir de fer-ho en castellà.

El secretari de la conselleria de Cultura, Eduard Voltas, ens ha visitat recentment i la premsa local n'ha obtingut un interviu, que hem llegit avui: "El català al cine està per sota de la presència d'aquesta llengua en l'administració de justícia i aquesta és una situació absolutament anòmala (motivada perquè l'oferta disponible de cine en català) està per sota del 3%"; "Les multinacionals nord-americanes dominen el mercat (distribueixen d'entre el 75 i el 85% del films que s'exhibeixen). Si aquestes no fan el pas d'usar el català, és impossible que el públic pugui elegir".

I, és clar, també s'ha referit al litigi per l'art sacre amb el bisbat de Barbastre-Montsó: "Estem segurs que ens assisteix la raó legal i, tan o més important, la raó moral." A l'espera de saber si, tocant a la llei de cinema, Tresserras, Voltas et alli se'n sortiran ?això és, si tindran més sort o més astúcia que el conseller Pujals davant les majors?, hem de dir que l'equip dirigent de Cultura ens agrada: verb clar, fermesa i ambició. I serenor ?serenor davant dels qui ens enganyen.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat