Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 24 de d'agost del 2011 | 17:20
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

Gaddafi un ximple de menys; Assad, un terrorista de més

Líbia diu adéu al sanguinari i ximple Gaddafi (i família) mentre Síria viu impotent sota el terrorisme d'Assad (i família i clan político-religiós). I mentre Roma (Trípoli) crema pels quatre costats el pallasso de Veneçuela, Chavez, diu que només  reconeix a Neron (Gaddafi).

Gaddafi

Barcelona · La fi del règim de Gaddafi, després de quaranta-dos anys de dictadura, va començar quan el poble va dir prou però va convertir-se en irreversible quan la OTAN, sota la direcció de França, Gran Bretanya i Estats Units, va decidir intervenir. Les armes i els diners van servir al dictador i família per conservar el domini de mig país a costa de milers de vides del poble libi però amb una mica d'intel·ligència haurien d'haver vist que ja no hi havia res a fer quan París, Londres, Washington i la OTAN van adoptar la decisió d'acabar amb el seu règim. Van deixar escapar l'oportunitat de negociar la seva sortida del país amb impunitat i amb diners.


Les revolucions triomfants a Tunísia i Egipte han donat pas a un període d'interinatge que encara està per veure  on portarà aquests estats i els seus pobles. Ara s'hi suma la Líbia post-gaddafista. Està per resoldre el cas del Iemen mentre un seguit de monarquies (Marroc, Jordània, Aràbia Saudita, Oman,...) han promès canvis i han efectuat petits passos oberturistes que no qüestionen la realitat: són règims absolutistes.

-El cas de Síria-

Ara la preocupació i l'atenció se centren en Síria on des de fa mesos el règim baasista del dictador Assad i família i el clan dominant d' alauites (branca dels musulmans xiites) i militars practica una política terrorista que ja ha causat més de dos mil morts, desenes de milers de ferits, un nombre incalculable de presoners i destrucció a totes les ciutats del país.

El règim del terrorista Assad és el millor aliat de l'Iran dels aiatollahs a l'Orient Mitjà i aquesta aliança domina la vida política del petit Líban. La seva influència arriba fins a Palestina a través del suport que dóna a l'organització extremista Hamas. Així com el règim de Líbia estava aïllat perquè  Gaddafi s'havia barallat amb tothom, el cas de Síria és diferent perquè compte amb poderosos suports externs i té influència en diversos estats del seu voltant.

La por a la inestabilitat que comporta la caiguda d' un règim dictatorial es multiplica en el cas sirià i el que ha estat possible a Líbia sembla impossible a Síria: una intervenció de la comunitat internacional que posi fi a un règim terrorista, capaç de matar a milers dels seus ciutadans i destruir les seves pròpies ciutats. El "problema" està en que el poble sirià porta mesos aguantant les matances indiscriminades i no cedeix en les seves manifestacions i peticions de llibertat. De moment, ni els tancs,  ni l'artilleria, ni la intervenció de la marina de guerra bombardejant Latakia, ni els snipers (tiradors emboscats) que disparen sobre els manifestants pacífics, han pogut vèncer la seva determinació.

-Mala peça en el taler-

A Egipte i Tunísia les forces armades van negar-se a convertir-se en botxins del seu poble. A Líbia es van dividir i, per aquesta raó, la guerra ha durat mig any. A Síria són fidels al terrorista Assad i el seu clan governant. Els desertors o els qui es neguen a disparar són executats i els alts comandaments són en la seva pràctica totalitat alauites. Mentre la maquinaria bèl·lica estigui al servei d'aquesta banda terrorista que dirigeix el país la matança continuarà.

La comunitat internacional apareix impotent per parar la massacre però la primavera àrab que ha quallat en el Nord d'Àfrica encara pot donar nous fruits de llibertat a l'Orient Mitjà, pagant un preu molt alt en vides humanes. Els pobles europeus demanem justícia davant les polítiques imposades pels poders fàctics mentre els pobles àrabs (i berbers i kurds) demanen llibertat front els dictadors. Uns i altres estem desmentint amb la nostra resistència la teoria de Fukuyama de la fi de la Història. Tenim nous capítols per escriure.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat