La victòria del PSOE a les eleccions espanyoles de 2004 va significar un canvi important en la política balear. La formació va quedar a poca distància del PP i hi va empatar en nombre de diputats. Aquest resultat, que es produïa després d'un any de fortes mobilitzacions socials contra les polítiques lingüística i territorial del Govern Matas, apuntava a un canvi de majoria
a les eleccions autonòmiques per poc que les forces d'esquerres i nacionalistes s'hi esforçassin.
Els resultats significaven també un canvi a la delegació del Govern, que amb el PP aznarista havia tengut una actuació repressiva destacada contra el moviment ecologista i contra els contraris a la guerra d'Iraq. La substitució de l'ultradretà Miquel Ramis pel socialista Ramon Socies va aixecar molta expectació entre els sectors demòcrates. Exbatle de Sóller, la seva gestió s'havia caracteritzat per un cert populisme i pel seu conflicte permanent amb el PSM, partit amb qui havia format equip de govern. No obstant això, com a socialista de la Part Forana, se'n podia esperar una certa sensibilitat i un cert respecte per les senyes d'identitat pròpies, molt en la línia de l'Espanya plural de la primera etapa de Zapatero.
La primera etapa de la seva gestió, fins a l'any 2007, va estar marcada pels enfrontaments amb el Govern Matas. En uns moments en que el PSIB-PSOE no tenia un lideratge definit ni cap altre càrrec institucional de relleu, Ramon Socies va esdevenir una espècie de cap de l'oposició, amb crítiques freqüents a les polítiques populars. Varen ser uns anys en què el Govern espanyol va fer una forta inversió en seguretat, augmentant les dotacions tant de la policia nacional com de la guàrdia civil.
El debat sobre els drets lingüístics va estar present des del primer moment. La manca de respecte dels cossos i forces de seguretat de l'estat cap a la llengua catalana va provocar casos com els d'Antoni Mestre, Joana Estarellas o Saïda Saddouki. En un primer moment, Socies va treure la seva cara més mallorquina i es va comprometre a acabar amb aquesta situació. En aquest sentit, va prometre a l'Obra Cultural Balear i a les persones agredides que no tornaria a passar i va fer arribar algunes instruccions a les casernes i a les comissaries de policia. Però els casos s'anaven repetint sense gaires canvis.
Un altre dels fronts oberts durant aquesta etapa va ser amb els defensors del territori. Tot i les esperances posades en el canvi, Socies va enviar la seva policia a reprimir els activistes eivissencs que s'oposaven a la construcció de les autovies. Tampoc li va tremolar la mà a l'hora d'enviar antidisturbis contra els que es manifestaven a favor de la protecció de l'entorn del monestir de la Real, amenaçat per la construcció d'un macrohospital. Per entendre les característiques del personatge, posteriorment va assistir al festival musical organitzat precisament per la plataforma Salvem la Real.
El canvi de govern del 2007 fa perdre visibilitat política a Ramon Socies, que deixa de ser l'únic càrrec polític socialista. Una part de la conflictivitat que havia caracteritzat l'etapa Matas desapareix. Però comencen a prendre forma nous "enemics" oficials. Entre ells destaca l'organització independentista juvenil Maulets, que viu una època d'expansió arreu de Mallorca. L'entitat centra la seva tasca en la defensa del territori, de l'habitatge públic i en l'oposició a la monarquia. Precisament aquesta darrera faceta és la que provoca la repressió de la delegació del Govern, que dissol violentament diversos actes antimonàrquics i imposa multes als qui hi assisteixen. Les activitats antitaurines també són motiu de repressió.
La relació amb entitats com l'Obra Cultural Balear també tendeix a empitjorar. La policia espanyola multiplica per quatre els assistents a una concentració anticatalanista i divideix per cinc els participants a una manifestació multitudinària a favor de la llengua. Aquest fet provoca un intercanvi d'impressions entre el coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, i els agents de la policia nacional, que acaba amb Martí denunciat als jutjats. Per acabar d'espenyar les coses, el mateix Martí és detingut il·legalment per la guàrdia civil quan exercia de responsable de seguretat de l'Acampallengua, tot i el compromís de Socies i del sergent de la guàrdia civil de Sa Pobla de què el cos armat no hi compareixeria.
Tomeu Martí ha estat jutjat recentment per un delicte de faltes i encara és l'hora que el delegat del Govern es pronunciï públicament sobre el cas. La gota que ha fet vessar el tassó, però, ha estat l'agressió física patida a mans també de la guàrdia civil pel jove Iván Cortés per adreçar-s'hi en català, que representa una passa més en l'escalada repressiva dels cossos policials. L'Obra Cultural Balear va fer una declaració molt crítica denunciant els incompliments i la incompetència de Ramon Socies i declarant que aquest no podia continuar ni un dia més com a delegat del Govern.
A aquests conflictes s'hi ha d'afegir el ridícul provocat per la primera acció mortal d'ETA a Mallorca, que ha demostrat una paradoxal manca de control de la situació per part dels cossos policials. Delegació del Govern va afirmar que els autors segurament havien fugit de l'illa, però poques setmanes després hi va haver noves accions -aquesta vegada sense víctimes- sense que Socies ni ningú n'hagin donat cap explicació.
Un altre moment en què el delegat del Govern va quedar en evidència varen ser les detencions del cas Palma Arena, que varen afectar polítics destacats del PP. Els detinguts foren engrillonats, com és la norma a la policia nacional. Membres del PP varen denunciar aquesta actitud, com si el fet de ser polítics els eximís de ser tractats com la resta de ciutadans. En aquell moment, Socies va ficar la pota fins al fons i va confessar que ell havia ordenat als policies que no emmanillessin els detinguts i que els agents no en varen fer cas. Les declaracions varen omplir d'estupor les altes instàncies del Govern espanyol, especial el ministeri d'Interior, i varen provocar una polèmica que encara dura.
Fonts del PSOE indiquen que Ramon Socies tendria els dies comptats com a delegat del Govern. La seva ineptitud i la seva doble moral han quedat en evidència també davant els seus superiors a Madrid. La seva substitució és una demanda d'amplis sectors socials. Socies no continuarà per més temps enganant els ciutadans amb proclames de mallorquinitat i de valors democràtics, mentre condueix la repressió contra la llengua catalana i contra els representants de la societat civil.
