Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 18 de de desembre del 2012 | 17:06
Opinió · Illes Balears
Damià Pons
Escriptor

L'afirmació d'un país

El passat divendres dia 14, l'Obra Cultural Balear (OCB) va celebrar, un any més, la Nit de la Cultura. L'Auditori de Manacor va omplir-se de gom a gom i la fraternitat patriòtica i un estat d'eufòria fonamentat en l'autoconfiança ompliren a vessar la majestuosa sala. L'acte va ser magnífic a tots els nivells: tant els discursos –especialment remarcables els de Jaume Mateu i d'Isidor Marí─ com les actuacions musicals i teatrals.

Els oradors, els premiats i els assistents compartiren el to reivindicatiu i crític davant l'agressivitat permanent dels poders de l'Estat, la denúncia sense eufemismes de l'estratègia que impulsa el govern presidit per Josep Ramon Bauçà contra els drets lingüístics i identitaris dels balears, l'afirmació contundent de què la gent compromesa amb el país ha perdut la por i que de cap de les maneres deixarà de plantar cara amb la màxima fermesa als atacs que promou el nacionalisme espanyolista, l'estatal i l'illenc, contra l'ús del català a l'administració pública, a l'escola o als mitjans de comunicació.

Un dels ingredients bàsics de cada Nit de la Cultura és la concessió dels Premis 31 de Desembre, atorgats a les persones i les entitats que treballen en benefici d'unes Balears concebudes com a país de llengua i cultura catalanes i dotades d'uns drets polítics de caràcter nacional del tot inalienables. Ja fa vint-i-sis anys que es concedeixen aquests premis. La nòmina dels guanyadors és impressionant: més de dos centenars llargs de persones i entitats. La quantitat i la qualitat de les seves aportacions posen en evidència un fet: a les Balears hi ha a hores d'ara una societat civil molt rica, diversa i activa, que treballa amb continuïtat per la dignitat del país i que impulsa processos que tenen com a objectiu la construcció d'un futur en el qual la llengua, la cultura i la identitat assoleixin un estatus de normalitat i de plenitud social i política.
Els atacs i menyspreus no acovardeixen ni deprimeixen el mallorquinisme cultural i polític, ans al contrari, l'estimulen"
Els cinquanta mil ciutadans que assistiren a la manifestació que va celebrar-se a Palma el passat mes de març en defensa de la llengua catalana, els milers i milers d'ensenyants, estudiants i pares i mares que s'han mobilitzat a favor de l'ensenyament en català al llarg de tot l'any 2012, la xarxa de delegacions de l'Obra Cultura Balear implantada arreu del territori, el quasi milenar d'assistents a la Nit de la Cultura, en conjunt són l'expressió d'una Mallorca que ja ha deixat de banda la resignació i la covardia, que ja és capaç de dir en veu ben alta que ja està farta de ser trepitjada per la pota d'un Estat espanyol que és incapaç d'assumir la seva diversitat interna i de respectar democràticament el dret a decidir de cada una de les nacions que inclou. És la Mallorca que s'afirma com a país en contra de la secta autoritària, madrilenyitzada i antimallorquina que la governa.

Mai en tota la història dels tres darrers segles, hi havia hagut a les Balears tants de ciutadans que tenguessin plena consciència de la seva identitat cultural i nacional i estiguessin disposats a reivindicar-la i a donar-li una institucionalització política. Malauradament, però, aquests ciutadans mallorquinistes que saben qui són i quins drets nacionals els corresponen, encara no tenen la capacitat de configurar una representació electoral majoritària. De cada al futur, el moviment mallorquinista necessita esser socialment més transversal i més inclusiu a l'hora d'establir complicitats i de fixar estratègies. També ha d'aspirar a incorporar nous sectors, per exemple l'econòmic, que incomprensiblement n'està molt allunyat. Així mateix, cal que faci entendre a la majoria dels ciutadans que de la subordinació de les Balears a l'Estat espanyol -i al bipartidisme que té el monopoli de la seva gestió─ únicament se'n deriven els "beneficis" d'un espoli fiscal insuportable –un 14% del PIB─ i un atac permanent a la identitat nacional que els és pròpia i als drets polítics que els corresponen.

Un societat civil amb consciència de país que va creixent en el nombre dels seus efectius i en la fortalesa de les seves conviccions. Aquesta és la gran notícia d'aquest moment històric. Tanmateix, però, el fenomen es produeix entremig d'un panorama que certament és molt hostil: la nova creuada uniformitzadora i recentralitzadora del nacionalisme espanyol, la utilització de les institucions autonòmiques com un instrument al servei de la despersonalització del país que governen, les transformacions demogràfiques a causa d'una immigració tan excessiva –els darrers deu anys, el creixement de la població ha estat d'un 31%: exactament 258.834 persones─ que fa molt difícil que es pugui gestionar l'impacte de la seva acollida en un sentit que no perjudiqui la personalitat de la comunitat receptora, amb l'agreujant, a més a més, que no hi ha la voluntat política de fer-ho.

Tot i així, ara mateix, però, es produeix un fet que convida a l'optimisme i obri totes les portes a l'esperança: els atacs i els menyspreus, l'exhibició prepotent de la força, no acovardeixen ni deprimeixen el mallorquinisme cultural i polític, ans al contrari, l'estimulen, l'enforteixen i el doten d'una major astúcia estratègica.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat