Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 6 de de setembre del 2013 | 14:35
Opinió
Damià Pons
Escriptor

En Pere Sampol i el seu llibre 'El fracàs d'Espanya'

Entre Barcelona/Catalunya i Mallorca/Balears no hi ha una coneixença recíproca que sigui més o menys simètrica. Més aviat és molt desigual, fins i tot al nivell dels ciutadans d'ambdós territoris que estan més activament identificats amb la cultura catalana comuna o que tenen un projecte paral·lel de recobrament nacional. Hi ha una minoria gens insignificant d'illencs que està prou o molt ben informada de la realitat cultural i política de Catalunya.

A les Balears, Catalunya Ràdio hi té una mitjana diària de 29.000 oients; TV3 té un seguiment que en el cas d'alguns programes –el TeleNotícies o La Riera, per exemple- fins i tot arriba a sectors populars; els diaris de Barcelona són accessibles als quioscos de tot l'arxipèlag; i en l'actualitat una bona part de l'Ara. Cat arriba cada dia a uns quants milers d'illencs a través de l'Arabalears. Aquesta situació no té el seu equivalent a Catalunya.

Els grans mitjans de comunicació barcelonins, públics i privats, tenen un gran desinterès per la realitat illenca i pels seus protagonistes. Els principatins que fan un seguiment informatiu d'una certa profunditat de la cultura i la política balears són una ínfima minoria. Aquest indiferència principatina, que podria ser àmpliament documentada, serveix per explicar que en Pere Sampol (Montuïri, 1951), la figura més rellevant del nacionalisme mallorquí dels darrers temps, sigui tan minoritàriament i tan insuficientment conegut a Barcelona/Catalunya.

I això que es tracta d'un personatge que ha dedicat més de quaranta anys de la seva vida a fer possible que Mallorca i les Balears duguin a terme un procés de reconstrucció nacional, d'emancipació política i de normalització lingüística i cultural. De ben jove, va militar al PSAN; després, a partir de 1976, ha estat membre del Partit Socialista de Mallorca (PSM), l'esquerra nacional mallorquina, de la direcció del qual ha format part durant més de vint-i-cinc anys, ocupant-ne també el càrrec de Secretari general. Després d'una primera etapa com a regidor de cultura del seu poble, ha estat diputat (1991-2005) al Parlament de les Illes Balears i Senador autonòmic (2007-2011). A més, va ser vice-president del Consell de Mallorca (1995-1999) i vice-president del Govern de les Balears (1999-2003).
Sampol ha dedicat més de quaranta anys a fer possible que les Balears duguin a terme un procés de reconstrucció nacional, d'emancipació política i de normalització lingüística i cultural"
Amb Sampol de cap de llista, el nacionalisme progressista mallorquí va aconseguir els seus millors resultats, uns quaranta mil vots, més d'un 13%, a les eleccions de 1995. Per tot això, és inqüestionable que la seva contribució ha estat decisiva per a fer possible que el nacionalisme d'esquerres i sobiranista mallorquí hagi tingut presència a totes les institucions balears al llarg de més de tres dècades. El polític Sampol, en paral·lel a l'acció parlamentària des de l'oposició o a les actuacions impulsades com a governant –a més de vicepresident fou conseller d'Economia, Comerç i Indústria en el primer govern de progrés-, sempre ha desenvolupat una tasca de reflexió ideològica i política que s'ha concretat en un gran nombre d'articles apareguts als diaris mallorquins. Amb les seves aportacions, molt lligades a l'activitat política directa, ha contribuït a enriquir i a obrir a nous àmbits –en concret, l'econòmic- la tradició del pensament mallorquinista.

Aquests darrers anys, una vegada ha donat per acabada l'etapa de treball institucional i d'implicació en la direcció del PSM, Sampol es dedica a impulsar la Fundació Emili Darder i a propiciar que la reflexió i el debat constants contribueixin a actualitzar, a millorar i a reforçar, de cara al futur, el projecte del mallorquinisme sobiranista i progressista. És amb aquest afany que aquests darrers anys ha publicat dos llibres, el contingut dels quals és molt crític quan parla de la naturalesa profunda de l'Estat espanyol, certament immutable, i de l'estatus de subordinació política i de discriminació fiscal que les Balears tenen dins aquest estat.

A Espanya no té remei. Un mallorquí al Senat (Documenta Balear, 2012) va arreplegar les intervencions més rellevants que havia fet a la Cambra. És la veu d'un solitari que canta les quaranta als representants del bipartidisme PP-PSOE tirant-los a la cara la seva incapacitat d'acceptar la pluralitat nacional i lingüístico-cultural interna de l'Estat i, com a conseqüència, la seva obsessió uniformitzadora i catalanofòbica, manifestada sempre amb fatxenderia i visceralment.

Amb El fracàs d'Espanya. Un horitzó per a Catalunya, una esperança per a les Balears (Documenta, 2013), un recull d'articles d'extensió desigual apareguts a publicacions diferents, sobretot al Diari de Balears, analitza i explica múltiples qüestions i temes. Entre altres, els següents: la crisi política i financera dels darrers anys, la pèrdua de legitimitat social del poder polític en posar-se al servei d'oligarquies gens democràtiques, el descrèdit de les institucions a causa de la corrupció i del malbaratament dels recursos públics, la ficció d'una Espanya que ha construït un espanyolisme de grandeur tan sols sobre els fonaments tan precaris de la bimbolla immobiliària i de la recepció d'immensos fons de la UE, l'ús demagògic i injust del concepte de solidaritat que consisteix en decidir que les CCAA que més aporten a la caixa de l'Estat seran les que acabaran disposant d'una assignació de despesa per ciutadà que estarà per sota de la mitjana, l'espoli fiscal insuportable que pateixen els tres països del català (les Balears, un 14%), la voluntat recentralitzadora i uniformitzadora permanent de l'Estat i l'estratègia, compartida pel PP i PSOE, d'enfortir encara més l'Espanya radial, amb un Madrid mastodòntic que pretén convertir la resta del territori, molt especialment la perifèria mediterrània, en un espai tan sols subordinat i subsidiari a efectes polítics, econòmics i lingüistico-culturals...

Davant el fracàs de l'Espanya autonòmica, sorgida en gran mesura de l'interior del cadàver del franquisme, incapaç una vegada més de convertir l'acceptació democràtica del pluralisme nacional i de la modernitat racionalista en els seus elements fundacionals, ha començat el torcebraç entre el nacionalisme espanyol de sempre, ara en la seva fase més exaltada i agressiva, i els projectes nacionals no-castellans que ja veuen en l'exercici d'autodeterminació l'únic nord que els pots donar una expectativa d'esperança. Dins aquest escenari, Sampol també ja ha deixat de creure que l'Estat espanyol pugui algun dia ser plenament democràtic i, per derivació, respectuós amb la diversitat i amb el dret a decidir d'una part dels seus ciutadans. A Catalunya, des de la majoria social, el dilema ja està plantejat sense eufemismes. A les Balears, la minoria nacionalment conscient també ja sap que aquest és el recorregut que convé emprendre.

Sobre totes aquestes qüestions hi haurà la possibilitat d'aprofundir-hi molt més amb l'assistència a l'acte de la presentació d'Els fracàs d'Espanya que es farà a Barcelona, el proper dilluns dia 9, a les 20 h., en el marc de la Setmana del Llibre en Català. Hi haurà la intervenció de l'autor i també les de Miquel Sellarès i d'Antoni Vives, dos principatins que coneixen bé la política mallorquina i que mai no han escatimat, si calia, donar un cop de mà a les formacions que impulsen el mallorquinisme polític i el catalanisme cultural.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Damià Pons
Damià Pons
Escriptor
Opinió ·
El cinisme compulsiu del PP
Opinió ·
La fractura social
Opinió · Illes Balears
Entre la lluita i la impotència
Opinió ·
El PP balear, enemic del país que governa
Opinió ·
Dyango també és sobiranista
Opinió · Illes Balears
El mallorquinisme polític: temps de confluència
Opinió · Societat civil
Més per Mallorca
Notícies relacionades
Indica publicitat