Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 12 de de maig del 2009 | 13:23
Crònica · Ideologia i pensament polític

Bèlgica: un estat amb data de caducitat

La Belgique est morte, vive la Belgique!' (Bèlgica es morta, visca Bèlgica !), obra de José-Alain Fralon (Fayard) és l'anunci avançat de la mort de l'Estat belga desprès de viure 179 anys.


L'autor va ser durant molt de temps el corresponsal del diari francès "Le Monde" a Brussel·les i ja te publicats altres títols sobre el "pla país" que cantava Jacques Brel. No és que desitgi la desaparició d'aquest estat, però cada nova campanya electoral, cada crisi governamental i política, enfronta una i altre vegada a flamencs i valons, distanciant-los cada vegada més. Està convençut que la situació del conflicte entre els dos pobles ha assolit un punt de no retorn i que la única sortida viable es la separació.

Fralon ignora la manera com es produirà la separació dels dos pobles i aventura diverses possibilitats. Diu que hi ha qui es pensa que Bèlgica s'evaporarà, com la Mar d'Aral, perdent la seva substància. Altres estimen que explotarà en un moment determinat. Però el que és segur, afirma l'autor, és que "la independència de Flandes serà proclamada" i això ja s'hauria produït "si no existís el problema de Brussel·les". Tant els resultats de les enquestes efectuades a la població com les declaracions dels dirigents polítics, econòmics i socials de Flandes "demostren que s'ha arribat tant lluny en la via de la reivindicació de la independència que la evolució és irreversible. Crec poder afirmar que Bèlgica no festejarà els seus dos cents anys com a Estat, el 2030".

Una vegada Flandes sigui independent hi haurà el problema de la ciutat de Brussel·les, ja que tot i estar envoltada pel territori flamenc és majoritàriament francòfona i el nou estat flamenc no podrà absorbir-la. Es presenten, doncs, tres escenaris: 1) Brussel·les es converteix en una mena de ciutat-estat, capital d'Europa, deixant l'actual estat trencat en tres trossos, 2) el conjunt Valònia-Brussel·les s'uneix a França, tal com volen els "unionistes" i 3) una vegada proclamada la independència de Flandes, l'Estat belga francòfon, amb Valonia i Brussel·les, és manté com a l'Estat de Bèlgica, amb el rei i les institucions, com ara.

El futur de Flandes, estima l'autor, tard o d'hora acabarà per formar part del conjunt neerlandòfon amb Holanda. La llengua flamenca és un dialecte de l'holandès, és a dir, és la mateixa llengua i la mateixa cultura. Desprès d'haver patit durant mols anys el domini dels valons francòfons, els flamencs podrien estar condemnats a patir el domini dels holandesos. Cal tenir en compte que històricament el Flandes catòlic s'havia oposat a l'Holanda protestant, però des de fa poc temps la majoria de la població holandesa ja no es protestant sinó catòlica com la flamenca. Aquesta factor de divisió, doncs, ha desaparegut.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat