Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 27 de de maig del 2010 | 15:32
Crònica · Euskal Herria

El passeig republicà de l'avi Koldo

"Carpe Diem. Aprofita el moment. Ara o mai". Totes aquestes paraules li van pujar al cap com un fulgor lluminós mentre el cotxe fosc del Prínceps d'Astúries s'acostava.
En qüestió de segons el tindria davant seu. Possiblement mai més tornaria a veure tan de prop uns membres de la familia reial espanyola. Així que no era qüestió de deixar escapar l'oportunitat. 25 de maig de 2010. Carrer Canciller Ayala de Bilbao.18:47 de la tarda. Koldo Méndez, de 57 anys, ha sortit a passejar amb el seu nét i s'ha trobat el carrer tallat. Pregunta què succeeïx als curiosos que esperen a la vorera i li diuen que Felipe i Letizia són a punt de passar dins d'un cotxe oficial camí del Teatre Campos Elíseos, on presidiran l'entrega de premis d'una fundació. Mira al fons del carrer i efectivament, s'endevina ja l'inici de la comitiva reial. s llavors quan el fulgor lluminós li sacseja el cap, Carpe Diem, etc., mira al voltant, estreny una mica més la mà del nét, ordena ràpidament els pensaments, s'aclareix la veu i, quan el vehicle oficial arriba a la seva altura, crida ben fort: "Visca la República, visca la República basca lliure, Monarquia franquista, Monarquia assassina, visca la Memòria Històrica!!" .

Algunes de les persones que té al costat el miren malament. Altres en canvi l'imiten i també criden visques a la República. Dins el cotxe, rere els vidres fumats i a prova de bales, Felipe i Letizia no han sentit res. Saben que entre els bascos tenen més enemics que aliats i coneixeran la notícia de l'incident l'endemà, quan el servei de premsa de La Zarzuela els faciliti allò que han publicat els diaris sobre la visita a Bilbao. Per a ells serà una anècdota sense cap importància. Una prova més que els confirmarà que la Corona no pot baixar la guàrdia quan visita terres basques.

A Euskal Herria un tipus que escridassa els Borbons amb proclames a favor de repúbliques basques lliures només pot ser un "proetarra", en aplicació de la màxima "si camina com un ànec i gralla com un ànec, només pot ser un ànec".
El nen es queda amb els dos escortes que protegeixen l'avi tots els dies
Els ertzaines apliquen la teoria de l'ànec a Koldo Méndez i l'aborden com acostumen a fer amb els militants de l'esquerra abertzale, és a dir, per la força, sense contemplacions i de mala manera. Amb contundència, vaja. El nét, pobre, no entén res i comença a plorar. Ha vist el seu avi cridar a no sap qui ni tampoc sap què i després s'ha produït l'enèrgica actuació policial. L'agradable passeig amb l'aitite s'ha acabat. L'Ertzaintza se l'emporta detingut. El nen no es queda sol perquè resulta que l'ànec no era un ànec.

El nen es queda amb els dos escortes que protegeixen l'avi tots els dies. Koldo Méndez és regidor socialista de Berriz, una petita població biscaïna de 2.300 habitants.

Abans de recuperar la llibertat, el càrrec del PSE haurà de passar per l'hospital. L'assalt dels ertzaines -impulsats per la política de tolerància zero contra l'esquerra abertzale- li ha provocat lesions en un braç i als genolls. Torna a casa adolorit i amb una cita pendent amb els tribunals per insultar a la monarquia i desobeir els agents de l'autoritat. La direcció del PSE condemna les seves proclames antiborbòniques. Koldo Méndez es defensa, reivindica el dret a la llibertat d'expressió i recorda als seus líders desmemoriats la tradició republicana dels socialistes. Perquè ell és un socialista estimat al poble. Un polític local pròxim a la gent, directe, flexible i gens dogmàtic. Els seus veïns -inclosos els adversaris polítics- el respecten i li fan la millor carta de presentació: "Un socialista com els d'abans". I perquè és socialista és republicà i cada 14 d'abril celebra a Eibar que aquest municipi guipuscoà va ser el primer de l'Estat en proclamar la Segona República el 1931.

El passeig per Bilbao no acabà gens bé però Koldo té un pressentiment. Està convençut que el 25 de maig de 2010, a les 18:47 de la tarda la causa republicana guanyà un nou adepte de per vida. El seu nét. Ni els Borbons, ni el PSE, ni l'Ertzaintza, ni tampoc els jutges poden robar-li aquesta victòria íntima.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat