José Mourinho arribarà al Madrid com un salvador, el millor entrenador del món i l'absolut anti-Guardiola. Tot això, per alguns. Per d'altres, com l'enemic, l'etern provocador i el dimoni. Per uns tercers, com un gran entrenador però un maleducat i un irrespectuós. Tothom té raó en aquesta història marcada per una indissimulada cara fosca.
L'exitosa i polèmica història de Mourinho omple a vessar d'arguments aquestes tres línies de pensament. Malgrat que alguns -en funció dels interessos- ho intentin dissimular, hi ha dos conceptes comuns i inherents a l'entrenador portuguès: l'èxit i l'escàndol. El seu currículum és espectacular i l'anàlisi tècnic del seu treball i la posada en escena al terreny de joc el confirma com un dels millors entrenadors del món -ell diu que no és el millor però que no n'hi ha cap de millor que ell. Ara bé, el fitxatge de Mourinho pel Madrid contempla -ni tan sols s'han dignat a amagar-, una història bruta i fosca que taca la imatge "del mejor club del siglo" i del "millor entrenador del món".
Mourinho s'ha mostrat en la història d'aquest fitxatge com un perfecte mercenari, un maleducat amb l'Inter i un irrespectuós amb un col·lega de professió com és Pellegrini. De fet, el portuguès ha repetit la jugada que ja van viure els seguidors del Porto després de guanyar la Champions del 2004 quan no va ni celebrar el títol perquè ja era a Londres per signar amb el Chelsea. Aquest passat 23 de maig, a les 6 del matí, gairebé 50.000 aficionats celebraven al Giuseppe Meazza el títol europeu de l'Inter, amb els jugadors a la gespa i amb una absència destacada: Mourinho s'havia quedat a Madrid. D'altra banda, amb el seu festeig amb el Madrid, el portuguès ha faltat al respecte a Manuel Pellegrini, encara entrenador dels blancs. El gremialisme, aquest pacte de senyors no escrit, no existeix per algú que actua com un carronyaire.
Però Mourinho no és l'únic que segueix aquesta norma. En aquesta història s'ajunten dos personatges sinistres, Florentino Pérez i Jorge Mendes. Florentino, amagant-se del protagonisme per seguir la línia marcada des que ha tornat a la primera línia. Jorge Mendes, el representant de Mourinho -i de Figo-, com a actor secundari, és el gran triomfador d'aquesta pel·lícula. No hi entenen d'escrúpols i trepitgen qui sigui. El Madrid que ve possiblement serà millor equip, però els culers no s'han de preocupar si segueixen fent les coses bé. L'actitud també compta. I també passa factura.
