El març del 2005, Narcís Serra prenia possessió del càrrec de president de Caixa Catalunya. L'aleshores president de la Diputació de Barcelona li havia promès un càrrec digne per a ell quan abandonés la política, forçat per acusacions de corrupció.
L'exministre del PSOE rellevava un economista de prestigi, Antoni Serra Ramoneda, i se situava en el focus d'atenció. En cap altra caixa un polític de primera línia havia estat president.
Precisament, el nom de Narcís Serra apareix com un dels primers esculls a superar si es vol tirar endavant una fusió de les tres caixes d'estalvi fundades per les diputacions de Girona, Tarragona i Barcelona. El procés sembla que està en marxa, però hi ha dos esculls que poden fer avortar l'operació. En primer lloc, tant Tarragona com Girona, reticents a la fusió però disposades a parlar, exigirien que el president de Caixa Catalunya quedés al marge en el repartiment de nous càrrecs, per evitar donar una imatge de politització excessiva. A més, és conegut en el món financer que la gestió de Serra ha estat més que discreta.
I en segon lloc, i contràriament a la intenció del mateix Serra, que la nova entitat no es digués Caixa Catalunya. Tarragona i Girona temen que amb aquest sol nom es perdi l'arrelament al territori. La diputació de Tarragona és en mans de CiU, mentre que Barcelona i Girona són del PSC. CiU no veu amb bons ulls la fusió, i es diu que la federació nacionalista és qui ha activat la societat civil i l'empresariat de Tarragona i Girona perquè s'oposin a la fusió.
A Catalunya, la darrera fusió va ser la de La Caixa amb Caixa de Barcelona, ara fa dues dècades. Però abans hi havia hagut altres intents frustrats. L'any 1977, el president Tarradellas tornà de l'exili i fou nomenat president de la Diputació de Barcelona. Aleshores, els seus homòlegs de Tarragona i Girona li van cedir els drets que tenien sobre Caixa Tarragona i Caixa Girona, perquè tenint en compte que Tarradellas aviat seria president de la Generalitat, podria intentar una fusió de les caixes de les diputacions. Però quan el 1980 abandonà la Diputació de Barcelona, les altres dues ja eren controlades per CiU. Aleshores, l'acord CiU-PSC fou impossible, i els presidents de les diputacions van recuperar els poders que havien cedit.
Posteriorment, el 1984, Antoni Serra Ramoneda accedia a la presidència de Caixa Catalunya i feia un nou intent de fusió. Tot anava endavant, però finalment, el consell d'administració de Caixa Girona s'hi va oposar radicalment. Sobre el paper, només hi ha hagut intents de fusió que mai no han arribat a concretar-se per qüestions polítiques. I en aquesta ocasió, el nou intent pot trobar-se amb els mateixos problemes. De moment, les patronals de Tarragona i de Girona ja s'hi han oposat. Caldrà veure fins a quin punt tot plegat queda condicionat per pressions polítiques.
