
"Els nostàlgics dels vells instruments que encara esperen que l'escola nacionalitzi, que la televisió mantingui l'espai de comunicació nacional o que un diari esdevingui garant d'una adscripció nacional determinada, sàpiguen que tenen la batalla perduda".
El sociòleg i membre de l'IEC, Salvador Cardús, ha sentenciat que la nova dinàmica de comunicació i les noves tecnologies "qüestiona no tan sols l'antiga estructura de poder, sinó la capacitat de control" polític.
"No és que hi hagi una substitució en les elits que tenien el control sobre els mecanismes tradicionals, sinó que la complexitat dels instruments repercuteix en la dificultat de controlar-los" ha assenyalat a l'article En la confusió, la llibertat.
Cardús ha dit que és "cert que es tracta de mecanismes que encara no són universals" però es pot suposar que l'accés a les xarxes a través de tauletes i telèfons espavilats "-ens podem estalviar allò d'intel·ligents-, [...] assolirà una generalització d'ús que cap altre instrument no ha tingut mai en la difusió d'idees, la transmissió d'emocions o la circulació d'informació".
"En definitiva, que els nostàlgics dels vells instruments que encara esperen que l'escola nacionalitzi, que la televisió mantingui l'espai de comunicació nacional o que un diari esdevingui garant d'una adscripció nacional determinada, sàpiguen que tenen la batalla perduda" ha conclòs.
L'autor de l'article ha dit que encara "no sabem prou bé com funcionen els nous instruments, ni potser, per la seva complexitat i rapidesa a transformar-se, no ho arribarem a saber mai" però "en aquesta capacitat d'escapar-se del control de les elits i en la confusió que generen és on trobem els nous espais de llibertat que ja s'estan manifestant".