Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 24 de d'octubre del 2013 | 16:42
Opinió
Josep Poca
Escriptor

Què hi feia Narcís Serra en l'homenatge a Pau Casals?

Ho vaig veure a les notícies de TV3 i no m'ho podia creure. El banquer que, en plena crisi de CatalunyaCaixa, s'havia embutxacat 260.380 euros pel seu càrrec representatiu de president.

L'imputat per un delicte d'administració deslleial, que s'havia defensat davant del jutge, dient que la seva actuació havia estat "legal, lleial i diligent". L'individu que, en la seva entrada al jutjat, havia estat escridassat com a "lladre, lladre" pels afectats per les preferents.

Aquest personatge presumptament culpable, en lloc d'amagar-se sota la catifa i desaparèixer durant una molt llarga temporada per expiar la seva vergonya, gosava sortir a la llum pública, al Vendrell, en l'homenatge a la tomba de Pau Casals, en el 40 aniversari de la mort del Mestre. Realment, és tenir molta barra. S'ha de tenir un estómac molt gros per poder pair tanta ignomínia i unes espatlles molt amples per a una càrrega tan feixuga. O potser, no n'hi per tant, perquè a aquesta mena d'individus tot els rellisca.

No sé si les autoritats que l'acompanyaren a la cerimònia li van fer la gara-gara, però –n'estic segur– que molts del membres de les entitats que hi assistiren van estranyar i els va molestar la seva presència. Per molt president que sigui de la Fundació Pau Casals, la seva anada al cementiri del Vendrell va ser del tot inoportuna i contraproduent. Un personatge de la seva mena no podia de cap de les maneres retre homenatge a la figura d'un català universal que, durant la seva vida havia estat defensor de la democràcia, de la justícia i dels drets de les persones, i que, en moments difícils, havia "malgastat" el seu patrimoni per socórrer els desvalguts a causa de les misèries i les desgràcies de la guerra civil.

La seva presència en aquell acte i el seu oferiment floral fou una befa i un escarni als valors defensats tan aferrissadament i amb tanta convicció pel Mestre Pau Casals. No puc deixar, doncs, de fer ben patent el meu enuig a un despropòsit tan evident.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Josep Poca
Josep Poca
Escriptor
Opinió · Política
Mentrestant, què?
Opinió · Política catalana
El pensament de Carrasco continua molt viu
Opinió · Política catalana
Potser ja n'hi ha prou de xantatges
Opinió · Política
"I have a dream"
Opinió · Política catalana
Per fi, he pogut dormir
Opinió · Política catalana
I què us pensàveu, doncs...
Opinió · Política catalana
Sense Mas, això no acabarà bé
Notícies relacionades
Opinió · Política
Mentrestant, què?
Opinió · Política catalana
El pensament de Carrasco continua molt viu
Opinió · Política catalana
Potser ja n'hi ha prou de xantatges
Opinió · Política
"I have a dream"
Opinió · Política catalana
Per fi, he pogut dormir
Opinió · Política catalana
I què us pensàveu, doncs...
Opinió · Política catalana
Sense Mas, això no acabarà bé
Opinió · Política catalana
Pobre Espadaler!
Opinió ·
Disponible
Opinió ·
Albert Manent, el gran conspirador
Indica publicitat