Ricard Maria Carles.

Al complir 75 anys va presentar la renúncia a la seu barcelonina. Als 80 anys va deixar de ser cardenal amb dret a vot en un conclave per escollir Papa.

Però Carles, als seus 87 anys, encara pot influir en el nomenament de propers bisbes catalans, malgrat la seva situació d'emèrit i d'estar retirat de la vida pública. La seva influència fou evident en el nomenament de dos homes del seu entorn i molt conservadors com els bisbes de Terrassa (Josep Àngel Sàiz Meneses) i Vic (Romà Casanova). Ara es preveuen un mínim de dos nomenaments.

Un per cobrir la vacant al bisbat de Tortosa, ja que Xavier Salinas se'n va a Mallorca, i l'altre en el bisbat de Barcelona, perquè el cardenal Lluís Martínez Sistach ha de ser rellevat a l'haver complert 75 anys. Seria incomprensible que un bisbe que va elogiar el dictador Franco encara pugui ara, al segle XXI, incidir en el nomenament de bisbes. És incomprensible des dels punts de vista humà, cívic, cristià i eclesial.
Vives i Taltavull haurien de tenir un paper més rellevant en l'Església a Catalunya"
Dos homes de l'actual episcopat català podrien, o haurien, de tenir un paper més rellevant en l'Església a Catalunya: Joan Enric Vives (arquebisbe d'Urgell) i Sebastià Taltavull (auxiliar de Barcelona).Tenen tarannà conciliador, acreditada actuació pastoral i doctrinal, edat adequada i es mouen bé en la complexa realitat del país. Altres personalitats es situen en aquesta mateixa línia. Són el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig, i l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler. El prestigi de la Facultat i de l'abadia és indiscutible.

Aquests quatre noms estan a l'altura d'uns grans bisbes catalans que, malgrat la dictadura i després en la transició, jugaren un molt bon paper eclesial i cívic. Bisbes savis i sants com Josep Pont i Gol, Narcís Jubany, Ramon Masnou, Joan Martí Alanis, Ramon Malla, Jaume Camprodón, Joan Carrera. Aquests bisbes no elogiaren mai el dictador.