Barcelona · Una encíclica és un document solemne del bisbe de Roma com cap de l'Església catòlica. En aquest cas es tracta d'un text sobre l'ecologia. El seu contingut sòlid i raonat és ben rebut pels experts del planeta, cristians o no. Hi ha dos punts que inquieten a l'Espanya constitucional del PP, PSOE,  Podemos i Ciudadanos.

En primer lloc, Francesc es refereix a l'ecologia cultural en aquests termes: "Fa falta incorporar la perspectiva dels drets dels pobles i cultures, i així entendre que el desenvolupament d'un grup social suposa un procés històric dins un context cultural i requereix el continu protagonisme dels actors socials locals des de la seva pròpia cultura. Ni tant sols la noció de qualitat de vida no pot imposar-se sinó que ha d'entendre's dins el món de símbols i hàbits propis de cada grup humà". Aquestes paraules són aplicables a Catalunya com a poble i com realitat cultural.

En segon lloc, l'Espanya constitucional, incloïen el rei tant amant de les corrides de toros, ha de sentir-se interpel·lada pel Papa que es mostra clarament a favor del respecte als animals i en contra de la seva tortura. Francesc afirma: "La Bíblia no dona lloc a un antropocentrisme despòtic que es desentengui de les altres criatures (...). Seria equivocat pensar que els altres éssers vius hagin de ser considerats com mers objectes sotmesos a l'arbitrària dominació humana (...) La mateixa misèria que porta a maltractar un animal no triga a manifestar-se en la relació amb les altres persones. Tot acarnissament  amb qualsevol criatura és contrari a la dignitat humana".

El Papa argentí manté així l'esperit de Francesc d'Assis. El nom d'aquesta encíclica correspon a les dues primeres paraules del sublim "Càntic" en que el sant d'Assís es mostra germà de totes les criatures de la terra. També del germà toro que és turmentat i mort en una plaça pública en ple segle XXI d'una Europa teòricament civilitzada, humana i ecològica.