El duranisme perd l'ètica demòcratacristiana i el sobiranisme de Manuel Carrasco i Formiguera que són l'ADN d'Unió. Per això Duran és elogiat per la caverna mediàtica espanyola d'allà i d'aquí.

Això demostra que el projecte nacional del president Artur Mas és el vàlid i el correcte. Aquest projecte és compartit amb diversitat d'accents per ERC, la CUP i el sector d'UDC que va votar "no" a la pregunta trampa imposada pels duranistes.

La UDC d'Antoni Castellà, Núria de Gispert i Joan Rigol, que va votar "no" a Duran, és manté fidel a Carrasco i Formiguera i a la seva actuació inspirada pels principis ètics cristians ja des dels convulsos anys 30 del segle passat. El crit de Carrasco --condemnat a mort pel franquisme-- en ser afusellat, és "Visca Catalunya lliure!" Carrasco no crida ni defensa, com fa Duran, una Catalunya dependent, ni subordinada, ni autònoma, ni federal, ni confederal.

La bona gent d'Unió de Carrasco discrepa de Construïm que és una plataforma tèrbola impulsada per Duran que ho prepara com a alternativa contraria a Unió Democràtica. Les primeres accions d'aquesta plataforma són tan poc ètiques que provoquen que un dels seus fitxatges estel·lars, el teòleg i filòsof Francesc Torraba, es desmarqui de Construïm molt aviat. Ho explica: "Em desvinculo formalment de Construïm. No comparteixo la política que s'està duent a terme, molt allunyada de la meva manera de fer".

La manera de fer del duranisme es manté en el vell estil de la puta i la ramoneta. Una de les aportacions de Mas, en canvi, és liquidar l'etapa de la puta i la ramoneta. Aquesta liquidació repercuteix en l'actuació dels partits polítics i en la postura dels mitjans de comunicació.