Barcelona · Intentarem analitzar el perquè dels aspectes negatius que poden haver conduït a aquesta victòria de l'independentisme, però que ha tingut també els seus aspectes negatius atorgant-li una victòria massa ajustada.

La història jutjarà persones com Duran, Espadaler i Herrera, que amb la seva estratègia han impedit el que ja era una realitat i és una victòria aclaparadora: la majoria absoluta en vots i en escons.

En el cas de Duran és la continuïtat d'un personatge que haurà de sortir per la porta del darrere de la història, perquè els seus interessos inconfessables i els seus lobbies s'han imposat a ell com a persona. I Espadaler, ha estat una titella al servei dels poderosos i dels mateixos lobbies. A més, han traït la tradició de lluita al servei de Catalunya que va marcar el màrtir Carrasco i Formiguera, trencant el seu partit i portant-lo a la més que probable desaparició. I en aquest 27-S han pres 100.000 vots a Junts pel Sí que podrien haver estat decisius.

El cas d'Herrera i alguns dels seus companys encara és més esperpèntic. No sols han trencat amb la història del PSUC, sinó que també s'han venut per interessos suposadament electorals a una força espanyola com Podemos, impedint així que el 27-S s'hagi aconseguit una victòria definitiva i incontestable gràcies als seus 350.000 vots.

També cal destacar que Herrera ha destrossat IC, doncs és pública i notòria la desautorització que ha rebut aquest dirigent per part de tota una sèrie de polítics i intel·lectuals històrics de l'entorn de PSUC. I més greu encara, ha propiciat el trencament del partit, doncs és clar veient els resultats que una part important dels sobiranistes i independentistes d'IC han votat Junts pel Sí o la CUP.

Esperem que Herrera entengui que seguir els passos de Josep Antoni Duran i Lleida podria ser una solució.