Aquesta setmana han arribat per fi els "autobusos ateus" a Barcelona. Únicament dos autobusos de les línies 14 i 41 de TMB porten propaganda pagada per les associacions Ateus de Catalunya i Unió d'Ateus i Lliurepensadors. El lema escollit, en un to publicitàriament provocatiu és "Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida". De fet, la campanya va sorgir a Londres, a partir de la iniciativa de la periodista Ariane Sherine; l'eslògan és el mateix que a Londres, adaptat. Després de Barcelona, la campanya s'estendrà a altres punts de l'Estat, com Madrid i València. No és estrany, després del 'boom' mediàtic.
Més enllà de l'anàlisi pròpiament de la campanya -l'eslògan no és cap meravella lingüísticament i conceptualment-, ningú no hauria de discutir el dret que tenen els ateus, agnòstics o qui sigui a expressar el seu posicionament envers el fet religiós. Crida l'atenció, però, com aquesta controvèrsia ha generat tanta atenció informativa, tants comentaris, tantes opinions, tantes tertúlies radiofòniques i debats televisius. El fet religiós, malgrat pesi als fonamentalistes que voldrien fer-lo desaparèixer de l'escena pública, interessa i genera passions.
Ara bé, el que és del tot legítim però discutible és la resposta que els sectors integristes catòlics i evangèlics han organitzat per contrarestar la campanya. "Creuada" i "guerra santa" són algunes de les expressions que s'han fet servir per intentar resumir la batalla pública que uns i altres protagonitzen. Embrancar-se en una guerra de xifres, de fons recollits i d'autobusos que lluiran els eslògans és un immens error. No és l'opció més intel·ligent. Els qui han anunciat que contraatacaran argumenten que, d'aquesta manera, es promourà la fe catòlica. S'equivoquen. Quaranta anys d'imposició agressiva de la religió ha tingut els efectes que tots coneixem. Som on som per raons òbvies. Impulsar una campanya per contraatacar només servirà per sortir als diaris i poca cosa més.
Potser és el que busca el combatiu president d'E-Cristians, l'inefable Josep Miró i Ardèvol, que ha gaudit dels seus minuts de glòria a pràcticament totes les televisions i tertúlies del país, com si ell representés els catòlics catalans. No estaria gens malament que reflexionés si aconseguirà el que pretén amb una campanya que vagi a la contra. I que llegís atentament les declaracions del president de la Unió d'Ateus, Albert Riba, que va admetre en un gest de sinceritat que la contracampanya els beneficia. "Si ens copien molt millor per a nosaltres, així la discussió serà més intensa, que és el que pretén la nostra iniciativa. Sense caure en el triomfalisme, crec que tot això serà recordat com un canvi de signe".
