Des de l'explosió de l'afer Millet s'ha produït en el nostre país una gran esquinçada de vestidures i els fariseus i membres de la inquisició s'han posat a treballar per tal de salvar les seves cadires. Són els mateixos que el 2003, quan es va intentar entrar a fons en les fosses sèptiques' d'algunes de les actuacions dels darrers anys del pujolisme varen callar i van fer la vista grossa. Quant ha d'agrair CiU al president Pasqual Maragall, que va impedir que aquestes fosses que tanta pudor feien s'investiguessin.
Després del cas Millet ha aparegut un profund malestar i la creença que tot el país, entitats, fundacions i consorcis són de la mateixa condició. Això ha provocat que aquestes tinguin despeses inútils, amb una, dues i tres auditories, hores i hores de treball inútil i mil i un papers, la majoria de les vegades per justificar despeses anecdòtiques o que els funcionaris acostumats a no haver-se de preocupar per les despeses de final de mes consideren una heretgia.
Caldria que el president Artur Mas entrés a fons amb l'afer Millet, i posés un cert ordre a les estructures de control, que evidentment fan la seva feina, però que haurien de saber distingir entre l'administració i les entitats de la societat civil.
s evident que en un moment de crisi, més que mai, cal restringir i evitar despeses innecessàries, cal accentuar els controls, però tenint en compte quins són els límits que marquen el bon fer i el no provocar efectes contraris en una societat civil, que ja ho passa prou malament i no té perquè suportar una inquisició d'una elit funcionària que abans de l'afer Millet, o feia la vista grossa, o no se n'adonava.
La pressió que pateix la societat civil ens hauria de fer reflexionar a tots, i saber que si ha estat possible un afer com el Millet, no ha estat per culpa dels consorcis, les associacions, les fundacions i entitats de tot tipus, basades moltes vegades en el voluntarisme i sense afanys crematístics; entitats que construeixen dia a dia unes estructures culturals i cíviques sense les quals aquest país potser no hagués resistit moltes de les envestides que ha sofert en els darrers anys.
Que es castigui amb contundència als culpables del cas Millet, però que s'evitin els fariseismes, les inquisicions i els danys col·laterals.
