L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha recordat la sentència en contra de l'Estatut català del juny de 2010, "amb tot el seu massiu acompanyament institucional, polític, mediàtic i d'opinió pública", una acció que va suposar "posar una gran roca enmig del camí [...] fins aleshores franquejable".

A l'article Abans i després, Pujol ha recordat que aquesta sentència va dur la ciutadania del país a manifestar-se en la jornada 10-J, una mobilització que ha estat el precedent de la darrera Diada viscuda a Catalunya: "Tot això, del 2010 ençà, s'ha anat acumulant. I explica la resposta popular d'una magnitud extraordinària que vàrem veure a la manifestació de l'Onze de Setembre. I que també marca una fita: hi haurà un abans i un després d'aquesta data en la relació entre Catalunya i Espanya".
Al país, des de fa molts anys, se li imposa com a mínim un vuit per cent de dèficit fiscal –fet del tot excepcional si no és en situacions d'espoli"
Pujol ha sentenciat que després d'aquest Onze de Setembre "hi haurà una situació nova" la qual "s'ha anat configurant durant els darrers anys, i sobretot durant els darrers dos anys", donat que al país "des de fa molts anys se li imposa com a mínim un vuit per cent de dèficit fiscal –fet del tot excepcional si no és en situacions d'espoli". "I a més ha de suportar campanyes contra fets bàsics de la seva identitat i de desprestigi generalitzat. Sense mesura" ha lamentat l'autor de l'article.
"Contra tot això Catalunya té avui uns actius importants ─ha indicat Pujol─, alguns dels quals no havia tingut mai. [...] Per tant és fàcil decidir quina és l'opció que ha de prendre. Una opció difícil de realitzar, però fàcil de prendre perquè no ens deixen cap altre camí". Finalment, Jordi Pujol ha sentenciat que cal "fer que cada cop més ciutadans de Catalunya prenguin consciència del que tots plegats ens hi juguem (és a dir, eixamplar la majoria social) i utilitzar a fons els nostres recursos humans i socials, que en tenim molts".
Fa segles que ens han dit que ens anorrearien, i encara hi som. I només la seva arrogància cega els impedeix entendre que no som una algarabía"

"Hi ha un abans i un després, ja som en un terreny nou. En un terreny nou però en el qual continuen essent vàlides –les úniques vàlides– les nostres velles consignes de feina ben feta, de fidelitat als valors del país i d'esperit de convivència. I no tinguem por, per gros que ara sigui el repte: fa segles que ens han dit que ens anorrearien, i encara hi som. I només la seva arrogància cega els impedeix entendre que no som una algarabía" ha conclòs.