Barcelona ·

El President de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Albert Sàez, ha explicat en una entrevista a Esquerra Nacional els reptes que ha d'encarar TV3 actualment, com la possibilitat de ser vista en tots els Països Catalans o la lluita pel lideratge en un escenari televisiu cada vegada més fragmentat per la irrupció dels nous canals en TDT. Davant els problemes de TV3 per ser vista al País Valencià, Sàez ha recordat que "l'acord de reciprocitat és bàsic per fer possible la recepció legal de TV3 al País Valencià i el Canal 9 al Principat". "Amb les Illes -ha dit- això ho tenim des de fa temps", però a València "falta la voluntat política del Govern valencià i el suport del Ministeri d'Indústria per fer-ho efectiu". "Nosaltres hem fet el que havíem de fer", ha conclòs.

Sàez s'ha referit també a la forta pressió que estan exercint les televisions privades per tal que, igual que a França, els canals públics deixin de tenir publicitat: "Hem de fer una gran defensa dels mitjans públics que són millorables i els podem fer més plurals i arrelats al país, però que en el cas de la llengua catalana són pràcticament l'únic instrument que tenim per fer-la surar en l'entorn audiovisual i digital". "El sector audiovisual -ha afegit- passa un mal moment per la reducció de la publicitat. I a les televisions privades espanyoles, que Canal 9 o TV3 o IB3 actuem sobre un mercatde 13 milions [...] els molesta, i es mouen".


Pel que fa a la possibilitat de realitzar una programació específica per les Illes i el País Valencià, Sàez ha explicat que aquest fet "es plantejarà en el pròxim contracte programa de la Corporació que hem de negociar l'any que ve". En aquest sentit, Sàez ha destacat que l'audiència de TV3 a les Illes ha baixat per la irrupció d'un canal públic que emet en català. Aquest fet, segons Sàez, tot i suposar en un primer moment una baixada d'audiència, és "una bona notícia pel país i la llengua", i ha conclòs que la televisió pública del Principat ha "d'informar de tot el país".


El President de la CCMA també s'ha referit als canvis recents en el control de TV3: "Durant 25 anys s'ha considerat que el punt de vista de TV3 depenia de qui governés", ha afirmat, i ha afegit que "ara estem en un nou escenari en què hi ha una major arquitectura institucional dins la Corporació" que permet evitar aquest fet. "TV3, sens dubte, ha de ser una televisió nacional", ha conclòs. En aquest sentit, Sàez ha explicat que hi ha en procés la creació d'un llibre d'estil pels professionals tant de les televisions com les ràdios públiques catalanes.


Analitzant l'audiència de TV3, el president de la Corporació ha recordat que, deixant de banda que el Baròmetre dóna el lideratge a la cadena catalana, Sofres, que atorga aquesta posició a Tele 5, "ja registra una clara recuperació de l'audiència [de TV3] després de l'estiu". I en la lluita d'audiències, Sàez també ha advertit que "l'escenari ha canviat", ja que "la multiplicació de l'oferta amb la TDT ens situa en un escenari" de fragmentació que fa que el lideratge estigui "entorn el 16-17%, i l'any que ve 14-15%".


I, precisament, aquesta fragmentació provoca, segons el dirigent de la CCMA, que s'obrin "nous fronts de lluita". "Per exemple -ha afegit- el 3/24 ja és el canal líder en el seu segment. Això, juntament amb el lideratge claríssim dels informatius fa que la primera missió que tenim de servei públic, ser líder en informació, la complim". Però hi ha flancs a treballar, com el 33, que no passa per un bon moment, i del que Sàez ha explicat que en faran una remodelació a principis d'any per "reconvertir-lo en un canal especialitzat en cultura i competitiu". Sàez ha explicat que també es treballarà en els canals infantils.


Canviant de mitjà, i parlant de la ràdio, el president de la Corporació, després dels canvis que hi ha hagut en la nova temporada, ha recordat que "Catalunya Ràdio ja és líder" i que "s'han posat les bases perquè aquest lideratge es consolidi".


Com a conclusió, doncs, Sàez ha explicat que cal "construir un discurs potent. Tenim una televisió i ràdio esplèndides, però soles no aniran enlloc. Necessitem fer passar els valors d'aquests primers 25 anys per la frontera digital i tornar a ser innovadors i creatius, no tenir por dels canvis, sabent on anem".