
"Qui quedarà deslegitimat, qui perdrà, serà qui primer caigui en la temptació de l'ús de la força".
El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha indicat a un article que "tot el món ens mira i més que ens mirarà quan s'acosti l'hora de la veritat" i ha dit que "no podem fallar, no ens podem arronsar, no ens podem equivocar".
"Ens hem guanyat fins ara el respecte internacional per haver optat per la via democràtica i pacífica, en defensa dels nostres drets i rebutjant la violència. La nostra arma és la democràcia i el nostre exèrcit la gent, els ciutadans, i no en tenim d'altres" ha sentenciat. A l'article Quiets, que guanyem Carod hi ha dit que "qui quedarà deslegitimat, qui perdrà, serà qui primer caigui en la temptació de l'ús de la força".
"Nosaltres no podem ser ni els primers, ni els darrers --ha continuat--, ni els del mig, perquè nosaltres no optem per aquesta via, sinó per les urnes. Des del dependentisme proespanyol, convençuts que, potser en algun cas no pas per falta de ganes, no podrà ser utilitzada la força contra els vots, s'ha optat per la desestabilització social promoguda des de l'anonimat ja que, a la Unió Europea, veure uniformats i vehicles militars apuntant un parlament queda lleig".
Carod ha defensat que any rere any, "milió rere milió de catalans al carrer cada 11 de setembre, donant la cara, no s'ha produït mai cap incident" una realitat que constata que "les pràctiques incíviques" són minoritàries: "qui les promou, qui en són els protagonistes i, sobretot, qui perjudica veure encaputxats fent destrosses, a la capital de Catalunya? És obvi que l'únic perjudicat és Catalunya i el seu anhel democràtic per la llibertat".
"Cremar banderes no costa gens, no cal ser un heroi per a fer-ho, [...] es requereix un xic més de valentia per a situar la bandera espanyola allà on ha d'aspirar a onejar al nostre país: als càmpings, hotels, restaurants i bars de platja, a l'ambaixada espanyola i als seus consolats futurs en territori català. No es tracta, doncs, de cremar banderes espanyoles, sinó d'arriar-les. I, millor encara, si ho fem amb la màxima solemnitat, tot hissant-ne una altra: la nostra. Llavors voldrà dir que hem guanyat" ha conclòs.