Des de la distància aquest escriptor gallec advertia els catalans: "És evident per a qui no vol enganyar-se o enganyar que Madrid vol doblegar Catalunya. "Ríndanse" és la consigna, i per això crec que és un gran error lliurar-se a qui actua com un enemic". Els bons desitjos que s'expressen els firmants del nou manifest s'enfrontaran a l'actitud bèl·lica espanyola davant la demanda d'independència de la majoria del poble català. Segons Suso de Toro els amos d'Espanya estan espantats i "s'ha forjat un gran pacte dels poders econòmics, l'Ibex i els dos grans partits estatals sobre alguns assumptes clau de l'Estat, i un d'ells, un pacte de ferro, és la derrota del catalanisme i la demanda de sobirania". Per aquesta raó els poders fàctics espanyols no acceptaran mai l'únic punt concret del manifest de Construïm: la consulta al poble català d'un hipotètic pacte entre Catalunya i Espanya. Com avisa l'article del Diari Ara citat: "No hi va haver diàleg abans i no hi haurà pietat després. No hi haurà dignitat per al vençut".

Suso de Toro denuncia que per derrotar Catalunya "s'han utilitzat i s'utilitzaran tots els mitjans de l'Estat, legals i il·legals" i n'enumera alguns. En primer lloc una policia política secreta  que "destapa el que hi havia, efectivament, però, si no n'hi ha, s'inventa". En segon lloc "la utilització de la Justícia com una porra" i posa com exemple el cas del  jutge Santiago Vidal o del Tribunal Constitucional que el PP "va prendre per assalt fa temps". En tercer lloc els mitjans de comunicació espanyols que "mereixen un estudi i una denúncia davant la societat" perquè evidencien que Catalunya no s'enfronta a una Espanya abstracta sinó "un Madrid molt concret de poders que s'han apoderat de l'Estat". Cal afegir-hi un quart element que denunciava Tribuna.cat el 26-3-2015: la Societat Civil Catalana, Empresaris de Catalunya, i la mitja dotzena més d'entitats unionistes que els fons de rèptils i el CNI han subvencionat.
El poble català ha començat un camí irreversible per recuperar la seva sobirania i no hi haurà policies secretes, ni tribunals capaços de derrotar-los"
Entre els signants del manifest de Construïm president del Banc dels Aliments, el president de la Junta Directiva de les Associacions de Veïns de Catalunya, professors d'ètica, barrejats amb advocats de grans bufets jurídics, headhunters i directius d'empreses multinacionals. Reclamen que els aplega l'imperatiu moral de l'humanisme cristià. Aquesta invocació els obliga a estar molt atents a que Construïm no acabi formant part del dispositiu de la guerra oculta contra el poble català que els amos de l'Estat espanyol han muntat i subvencionat. Una guerra contra el reconeixement del seu dret a l'auto-determinació, el primer dret que proclama el Pacte Internacional per als Drets Polítics i Socials.

Han de ser molt conscients que, com assenyala Suso de Toro, la cultura política dominant a Espanya és el militarisme i per aquesta raó hi encaixen les doctrines de Carl Schmith,  que defensa "la concepció de la política com una guerra per altres mitjans". Aquesta és l'antítesi de tot humanisme al marge de qualsevol etiqueta. Si els signants de Construïm no volen formar part d'aquestes associacions han de dirigir el seu missatge a les forces polítiques espanyoles, als mitjans de comunicació espanyols. Han de dirigir-se als ciutadans de Catalunya si mai aconsegueixen una proposta ferma i creïble de convivència que pugui ser votada. Si no la tenen només aconseguiran dividir encara més el nostre poble i ajudaran, de manera objectiva al marge de les seves intencions, als esforços de les elits espanyoles per rendir Catalunya.

El Regne d'Espanya no derrotarà el poble català precisament perquè ha escollit la via bèl·lica que ha fracassat durant tres segles. John Locke, un dels autors fonamentals de l'humanisme cristià amb la seva Carta sobre la Tolerància va establir que el consentiment dels ciutadans és el que distingeix un poder legítim d'un poder despòtic. Quan un Estat opta per usar tots els mitjans legals i il·legals per doblegar la voluntat del poble català perd tota legitimitat. Les idees de Locke s'han estès per tota la Terra i formen el nucli dur de les Nacions Unides i de la Unió Europea. Per aquesta raó, pels desastrosos resultats que el seu domini ha comportat per a tots els pobles de l'Estat, els amos d'Espanya no aconseguiran la rendició dels catalans.
La història marxa a favor dels poders basats en el consentiment i no en els Estats basats en la derrota dels seus súbdits. Per aquesta raó: Vencerem!!!"
Poc després de la primera victòria de les idees de Locke, la Gloriosa Revolució anglesa de 1688, Catalunya va ser derrotada, les seves constitucions i el seu Parlament, que tenia els mateixos drets que el Bill of Rights anglès, van ser abolits. Catalunya va ser ocupada militarment i annexada a l'Espanya absolutista dels Borbons contra la seva voluntat. L'Espanya borbònica només va assolir el consentiment dels catalans amb la Constitució de 1978, gràcies a la restauració prèvia de la Generalitat republicana i el retorn del seu President a l'exili. El cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 va desnaturalitzar l'autonomia assolida amb les grans mobilitzacions dels primers anys de la monarquia postfranquista. Els representants catalans va ser exclosos dels pactes posteriors al 23-F. Però la nostra classe política va preferir fer la puta i la ramoneta, barrejada amb altes dosis de corrupció durant dècades, per dissimular aquella desnaturalització. Aquest és el pactisme que enyoren les elits catalanes i que semblen propugnar els membres de Construïm.

El poble català va abjurar del consentiment constitucional quan els dotze membres del Tribunal Constitucional van modificar l'Estatut d'Autonomia que milions de ciutadans de Catalunya havien aprovat en referèndum. Des d'aleshores el poble català ha començat un camí irreversible per recuperar la seva sobirania i no hi haurà policies secretes, ni tribunals, ni mitjans de comunicació de l'oligarquia espanyola capaços de derrotar-los. Potser podran retardar el procés perquè els catalans hem escollit la via pacífica i democràtica i no podem fixar la data final de la nostra lluita. Potser ens obligaran a passar de l'etapa de grans manifestacions a l'etapa de la desobediència civil massiva, seguint l'exemple de Gandhi a l'Índia o de Martin Luther King als Estats Units d'Amèrica. Però la història marxa a favor dels poders basats en el consentiment i no en els Estats basats en la derrota dels seus súbdits. Per aquesta raó no hem de tenir el més petit dubte: Vencerem!!!