Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 26 de d'abril del 2016 | 11:05
Opinió · Territori
Lluís Soler
Alcalde de Deltebre

L'aigua que inunda els camps i fa Delta i fa Catalunya

El Delta de l'Ebre recupera la seva vida en el moment en què l'aigua inunda els secs camps d'arròs que acomiaden l'hivern. Aquesta meravellosa renaixença s'ha culminat justament aquest cap de setmana, en el marc de la diada de Sant Jordi,

una curiosa coincidència que ha causat que el passat dissabte esdevingués un dia ple de màgia en el sí d'un territori fràgil i singular del nostre país.I ara, un any més, retornem el cicle de la vida de l'arròs, lligat, un any més, a la vida de les persones que treballen dur i força per caminar endavant. I és que la vida al Delta, tot i ser un privilegi desmesurat per l'essència d'arrel que es desprèn, també és un patir constant i permanent. Potser aquest fet és el que marca els trets diferencials del nostre caràcter, de la nostra forma des ser. La reivindicació és un denominador comú que, per pocs que siguem, fa que ens puguem fer sentir tot i trencant tots els criteris utilitaristes que vulguin prevaldre.


L'oportunitat d'avançar cap a un estat propi, cap a una Catalunya sobirana, és l'únic anhel d'esperança, avui, per a poder recórrer, com a últim recurs, a un nou escenari on el Delta de l'Ebre pugui tenir, amb un nou context polític i institucional, un impuls determinant per assolir el nivell òptim de la normalitat general"


Copsem com, dia a dia, el mar guanya terreny per damunt de l'impuls del nostre riu i que l'únic debat imposat és la forma de reduir el cabal ambiental però que, pel contrari, ningú parla sobre com preservar zones tan preuades com Riumar o la zona dels Vascos a la Platja de la Marquesa; com les embarcacions de pesca professional, i també les esportives, han de fer nit a altres ports propers o, fins i tot, no poden fer ni dia, perquè l'únic port fluvial del territori no té un accés garantit per impossibilitat d'executar el dragatge de la bocana del riu, limitant el potencial econòmic del territori.

 

Vint-i-cinc anys després, el finançament del mosquit encara segueix sent deficitari i, a diferència d'altres plagues veïnes, ha de ser la pròpia ciutadania del Delta de l'Ebre qui ha de sufragar part dels costos, amb el greuge que això suposa, amb l'objectiu imprescindible de garantir la temporada turística. La badia del Fangar es tanca progressivament i no dóna pervivència al sector de l'aqüicultura; i veiem també, entre molts d'altres, com s'imposen els efectes perjudicials del cargol poma a l'agricultura.

 

Però si entrem en la idiosincràsia del municipi de Deltebre, el qual tinc l'honor de presidir, al cor del Delta, la situació encara singularitza més les mancances i dèficits del Delta. Un urbanisme complex amb uns serveis bàsics que llueixen per la seva absència o deteriorament, amb unes pèrdues de més del 70% de la xarxa d'aigua, línies elèctriques de mitja tensió que travessen per damunt dels habitatges, vies públiques per urbanitzar, xarxes de reg i desaigües oberts travessant la trama urbana amb els problemes de salubritat que representa, zones turístiques sense depuració d'aigües... i una economia debilitada, amb una de les taxes d'atur més elevades per la dependència del decaigut sector de la construcció.

 

Tot això és una petita mostra de la realitat del Delta de l'Ebre i, concretament, de Deltebre. Copsar aquesta realitat és reconèixer l'esforç d'una ciutadania que no acostuma a esperar gaire ajuda, que podria caure en el victimisme fàcil i que enlloc de fer-ho, cada dia, es fa més forta. Instint col·lectiu de superació, suposo! Però, alhora, també parlem d'una ciutadania més desafecta del normal amb un sistema polític que estèticament la preserva i la utilitza en nom però, en cap cas, ni amb fets ni amb realitats. L'oportunitat d'avançar cap a un estat propi, cap a una Catalunya sobirana, és l'únic anhel d'esperança, avui, per a poder recórrer, com a últim recurs, a un nou escenari on el Delta de l'Ebre pugui tenir, amb un nou context polític i institucional, un impuls determinant per assolir el nivell òptim de la normalitat general. Utopia o realitat, ja ho veurem! Mentrestant, un any més, creixent amb el cicle de l'arròs i la força de l'aigua... I impacients per saltar endavant!

 

Lluís Soler i Panisello

Alcalde de Deltebre

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Lluís Soler
Lluís Soler
Alcalde de Deltebre
Opinió · Política catalana
Un nou partit en el camí del nou estat català
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Opinió · Política catalana
Els deures del PDeCAT
Opinió · Política
Han signat la seva inhabilitació
Indica publicitat