Malgrat el procés sobiranista, l'anunci d'eleccions plebiscitàries per al 27-S i el retrocés dels socialistes al món municipal, CiU ha sorprès amb nombrosos pactes locals amb el PSC.
La sociovergència s'ha acabat imposant a capitals de comarca, ciutats importants, municipis petits... i va camí d'implantar-se també a consells comarcals, ens supramunicipals i diputacions. Que en algun consistori hi hagi un acord CiU-PSC o PSC-CiU per un tema local, per l'afinitat personal d'un candidat amb l'altre, o per vés a saber quins motius ocults, ho pot entendre tothom.
El que sobta, però, és la fal·lera de CiU per pactar amb el PSC allà on els socialistes no només han reculat electoralment sinó que aritmèticament no són imprescindibles per a la governabilitat perquè hi ha altres sumes possibles. S'estan donant molts casos d'ajuntaments en què la suma CiU+ERC dóna majoria absoluta i, sorprenentment, CiU prefereix el PSC en minoria o altres opcions.
A molts ajuntaments, la suma CiU+ERC dóna majoria absoluta però sorprenentment CiU prefereix el PSC"
El full de ruta i els compromisos preelectorals signats davant del 'tutelatge' de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) salten pels aires en aquestes ciutats i viles que tindran alcaldes i alcaldesses amb governs sociovergents en ple retrocés d'aquestes dues formacions.
El més curiós del cas és que alguna veu a CiU com la de l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, s'ha precipitat a dir que ERC està pactant amb altres partits en alguns municipis. Ho diu la vicepresidenta de la Diputació de Barcelona per CiU, que, curiosament, defensa un govern CiU-ERC-PSC a l'ens provincial, quan resulta que CiU-ERC es queden a només un diputat de la majoria absoluta, i la CUP n'ha obtingut dos.
El 'subidón' del 9-N i de l'acord Mas-Junqueras hauran donat pas a un mapa municipal de molts alcaldes en minoria"
Els pactes sobiranistes, doncs, són una segona modalitat a les portes de les plebiscitàries. Caldrà esperar a la setmana vinent –o passat el 27-S– per acabar de fer el càlcul dels pactes sociovergents, dels pactes sobiranistes, dels pactes d'esquerres, dels acords contra les llistes més votades i dels més curiosos que ens pogem imaginar.
Si els pactes CiU-ERC o CiU-ERC-CUP o d'una sopa de sigles contra el més votat a Badalona, per exemple, no sumen més que els governs que no tenen el compromís sobiranista entre les seves prioritats, es podrà ben dir que ni les promeses electorals ni el calendari hauran servir per a gaire. El subidón del 9-N i de l'acord Mas-Junqueras davant l'ANC i l'Òmnium hauran donat pas a un mapa municipal de molts alcaldes i alcaldesses en minoria i més pactes de vella política en el canvi de cromos dels vells grans partits.
