
El nacionalisme català que vulgui assolir la plenitud nacional tot construint l'Estat català i els seus aparells d'Estat, mai no hauria de caure en la pendent de la provocació de la quinta columna espanyola, ni de les clavegueres de l'Estat ni tampoc dels franquistes.
Sabem que s'està estructurant una forta campanya per desprestigiar les nostres institucions nacionals, els seus dirigents i els eixos de la nostra construcció nacional i que, per a dur-la a terme, usaran tota mena de paranys amb l'objectiu de provocar reaccions temeràries o violentes entre el nostre poble.
Ja hem viscut desqualificacions i atacs subterranis. Darrerament, però, un militar retirat franquista, utilitzant un dels mitjans electrònics de les clavegueres de l'Estat, ha llençat una sèrie d'amenaces contra Catalunya i contra alguns dels seus representants escollits pel poble tot demanant-ne la seva detenció i processament. A més, aquest militar retirat ha exigit al Govern i als seus ex companys d'armes que hi intervinguin.
Tota aquesta provocació ha estat ben difosa pels mitjans afins però també, desgraciadament (i amb certa innocència), per part dels mitjans públics i privats que tenen sòlides bases democràtiques. Crec fermament que aquest és un afer aïllat i que té la importància que tots volem donar-li si en fem autobombo, que és el que pretenen.
Tanmateix, jo demanaria als nostres dirigents i als mitjans de comunicació del país que fossin capaços d'explicar seriosament què és el que pensen les Forces Armades Espanyoles (FAE) del segle XXI, unes forces que compten amb centenars de professionals que estan fent un excel·lent servei i que es juguen la vida actualment en missions internacionals a l'Afganistàn, el Líban, Somàlia, o en diferents països en missions passades.
Aquestes són les FAE reals, unes FAE que conviuen en el marc de l'OTAN amb els seus companys anglesos, francesos, nord-americans, etc., i que mai no s'han plantejat ni han somiat en morir matant els seus propis estats ni els seus mateixos ciutadans.
El pitjor que podria fer el moviment independentista és creure's que totes les FAE responen a la ideologia d'aquest coronel retirat franquista"
En un futur d'una Catalunya que, excercint el seu dret a decidir, assoleixi la seva plenitud nacional, espero que siguin aquestes FAE del segle XXI les que hagin de pactar, juntament amb el seu Estat, l'estatus de la defensa i la seguretat de Catalunya. Segur que trobarem fórmules que milloraran la deficient seguretat i implicació en les FAE dels catalans en la defensa comuna d'Europa i de l'OTAN.
No puc ni imaginar-me un exèrcit professional membre de l'OTAN convertint-se en el botxí d'un retrògrad nacionalisme espanyol franquista que ens pugui portar desastres com els que es van produir durant el segle XX.
Les FAE, modernes i eficaçes, seran capaces d'entendre que la construcció nacional de Catalunya no va en la seva contra"
És intel·ligent, doncs, que els catalans que haurem de trobar enteses amb els poderosos del món econòmic i financer, també tinguem en compte que caldrà trobar ponts d'entesa amb unes FAE intel·ligents i democràtiques que han vist, amb els seus ulls i de manera professional, com s'han anat creant nous estats a Europa i com els sistemes de defensa d'aquests nous estats s'han anat fraccionant sense tensions ni enfrontaments i buscant la màxima col·laboració en la defensa comuna d'una Europa unida i forta.
El pitjor que podria fer el moviment independentista és creure's que totes les FAE respiren i responen a la ideologia d'aquest coronel retirat franquista que ens ha amenaçat i que ens ha fet tornar enrere en el túnel del temps.
Vull creure que les FAE, que actualment gaudeixen de serveis d'intel·ligència moderns i eficaços, seran capaces d'entendre que la construcció nacional de Catalunya no va en la seva contra sinó que, a llarg termini, pot assegurar millor un sistema de defensa Ibèric eficient.