
En una entrevista que va concedir un any abans de morir, el monjo de Poblet Agustí Altisent se servia de la seva experiència personal per referir-se a la fascinació que aquest monestir desperta als qui s'hi acosten per primer cop.
Ell el va visitar de ben jove, i a partir d'aleshores l'univers pobletà el va acompanyar per sempre més: "No vaig 'venir' a fer-me monjo de Poblet, fou Poblet qui vingué a mi", explicava Altisent el 2003.
Certament, el cenobi de la Conca de Barberà acostuma a enamorar tothom, de vegades fins i tot al més escèptic, un enamorament que depassa l'àmbit estrictament religiós o espiritual i s'endinsa en aspectes com la història, el patrimoni, la cultura, la identitat... Poblet és "un món" en si mateix, com va deixar ben palès sobre el paper l'escriptor i periodista Josep Pla, bon coneixedor del monestir i de tot el que l'envoltava.
Altisent, des dels gruixuts i venerables murs pobletans, ens va acostar al coneixement d'una història global"
Avui més que mai, aquest "món" és a l'abast de tothom gràcies a l'actualització de la Història de Poblet que el pare Altisent va publicar l'any 1974. Ampliada pel pare Octavi Vilà, monjo del monestir i historiador, i per Maria Bonet, professora del Departament d'Història de la Universitat Rovira i Virgili, l'obra ha estat reeditada amb l'impuls institucional i el suport econòmic de la Diputació de Tarragona, administració sempre amatent a col·laborar amb la projecció de la nostra cultura, identitat i valors. En el cas del monestir de Poblet, la nostra col·laboració va molt més enllà, i abasta també el camp de l'arxivística, les infraestructures, la promoció turística o els festivals i cicles musicals que s'hi duen a terme anualment.
Teixit amb una prosa planera, plena de sentiment, la Història de Poblet divulga l'obra cistercenca a la Catalunya Nova i les seves influències en el territori i ens aporta una visió completa del cenobi des dels seus orígens, al segle XII, fins a l'actualitat. Al mateix temps, esdevé un clar reflex de la saviesa, el rigor històric i la sòlida cultura del seu autor, el llegat històric, literari i periodístic del qual esdevé un veritable luxe intel·lectual. En aquest sentit, la reedició del llibre d'Agustí Altisent és també un homenatge a la memòria d'un monjo que amb la mateixa passió resava, escrivia i impartia els seus coneixements a la universitat; un humanista que, des dels gruixuts i venerables murs pobletans, ens va acostar al coneixement d'una història global.