Que el projecte democràtic es millorable és cosa sabuda des del principi de la implantació dels sistemes democràtics. Amb el temps s'han anat incorporant noves formes de participació de la ciutadania en les decisions del poder polític però n'hi ha moltes que han quedat aturades.
En els meus anys treballant a la Fundació Jaume Bofill es varen promoure, en col·laboració amb universitaris que estaven especialitzats en aquests temes, propostes innovadores: una llei electoral que combinava el sistema majoritari amb el proporcional per tal d'acostar territorialment els diputats als ciutadans, un assaig de "democràcia electrònica" que permetia que els ciutadans es dirigissin als diputats per e-mail reclamant i suggerint propostes, la creació de consells ciutadans per decidir a nivell local algunes reformes concretes, un sistema de finançament dels partits que permetés la transparència i la reducció de les despeses innecessàries, una millora en el recorregut que han de fer les iniciatives legislatives populars fins a la seva consideració…etc.
Cal dir que moltes d'aquestes propostes varen quedar pendents d'implementació. També convé dir que la democràcia té avui nous reptes que no són fàcils d'encarrilar: la globalització econòmica i la nova organització política internacional, la importància dels mitjans de comunicació que fa que els polítics hagin de donar missatges molt simples per tractar problemes molt complexos, la necessària revisió del sistema fiscal que tingui en compte els principis fonamentals de la justícia social…etc
El moviment dels "indignats" és una manifestació de les insuficiències democràtiques que es donen en el context d'una crisi econòmica profunda. De totes maneres, la negació de la política, dels polítics i dels partits no crec que sigui la manera de donar passos endavant. Malgrat les millores absolutament necessàries de nostre sistema polític, totes aquestes reformes s'han de traduir en representació ciutadana en les nostres institucions, especialment en el Parlament i en els Consells municipals. La negació d'aquesta representació per la via electoral ha donat peu històricament a l'aparició dels sistemes totalitaris que també deien que estaven al servei del poble i no dels polítics.
La traducció electoral és indispensable. Aquests dies en les places de les ciutats es reuneixen milers d'indignats. El deu de juliol de l'any passat es varen manifestar a Barcelona més d'un milió de persones per reclamar la capacitat democràtica del poble de Catalunya per poder decidir la forma de relació que vol mantenir amb els pobles veïns. Però tot plegat si no té una traducció en la representació ciutadana en el Parlament de Catalunya, no assegura la seva viabilitat.
