La digitalització creixent és un procés que ja té alguns anys d'antiguitat, en alguns sectors fa temps que les pràctiques en els entorns virtuals o digital són una forma habitual de treball i comunicació.

Fins ara la transformació digital de les administracions públiques era fruit de la voluntat dels que en tenim la responsabilitat de dirigir-les, amb la nova llei passa a ser una exigència ineludible"

La  irrupció de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació, conegudes com a TIC, han modificat els sistemes productius , l'organització del treball i les relacions humanes.

L'administració pública no ha estat ni pot ser aliena a aquest procés i fa força anys que ha anat incorporant les tecnologies digitals, en alguns casos de forma exitosa i brillant, i en d'altres, no tant. Si s'analitza, amb una perspectiva suficient, es pot observar els grans canvis que s'han produït en les nostres administracions, tant pel que fa al treball intern on l'augment de la productivitat és evident, com pel que fa a la relació amb els ciutadans i ciutadanes. En aquest segon cas l'aparició d'Internet, per exemple, ha permès apropar d'una banda determinats serveis i tràmits  a la ciutadania, i de l'altra ha millorat notablement la rendició de comptes i la transparència de l'actuació dels governs.

És aquesta una situació òptima? És suficient ?

Doncs probablement no, és del tot millorable i l'afany per aconseguir-ho ha de ser un objectiu permanent. La innovació i la voluntat de fer canvis que millorin dia a dia els serveis són irrenunciables.

Una millora contínua que ha d'inspirar les decisions dels responsables polítics i  tècnics en cada moment, no pot ser d'altra manera. I és precisament aquest aspecte el més rellevant a considerar, però no és l'únic.

L'administració pública funciona per la voluntat i les ganes que hi posem els que hi som, però també necessita un marc normatiu que permeti un funcionament correcte i fluid.

Aquests dies ha entrat en vigor la llei 39/2015 del Procediment Administratiu Comú, una llei que regula el funcionament bàsic de l'administració, que consagra l'administració del segle XXI, que acaba amb l'administració convencional i amb l'administració digital i la converteix en "l'administració naturalment digital".

L'any 2007 ja es va aprovar una altra llei la 11/2007 que pràcticament contenia els elements de transformació digital que apareixen en la Llei 39/2015, la diferència és que aquesta darrera és molt més contundent a l'hora de fixar les obligacions.

Fins ara la transformació digital de les administracions públiques era fruit de la voluntat dels que en tenim la responsabilitat de dirigir-les, amb la nova llei passa a ser una exigència ineludible, i és per això que som davant d'un moment d'evolució irreversible que exigirà de tots i totes l'esforç necessari per aprofitar el nou marc legal i aconseguir una millor prestació dels serveis públics, i un millor funcionament de governs i administracions, que és del que realment es tracta.

Joan Carles Garcia Cañizares

Diputat de Tecnologies de la Informació de la Diputació de Barcelona